Societat i economia
- Les diferents societats s’organitzen per gestionar els seus recursos
- Actualment les diferents economies dels països del món estan interrelacionades, ja que la majoria d’empreses d’un estat compren i venen els seus productes a altres països, i fins i tot es traslladen per ser més competitives.
- Economia: s’ocupa de la producció, intercanvi i gestió dels recursos que té una societat per obtenir tot allò que necessita
1. Recursos econòmics (Factors de producció)
- Tot allò que necessita una societat per a viure
- Reserva: tot allò que hi ha a la natura
- Tipus de factors de producció:
* Naturals:
· Aquells que obtenim de la Terra i que poden ser transformats i explotats per a formar part d’una activitat econòmica
· Tipus: - Renovables (sol, vent, aigua)
- Parcialment renovables (animals, plantes, terra fèrtil)
- No renovables (combustibles fòssils i minerals)
- Rendible (ens surt a compte)
- No rendible
* Treball:
· Capacitats físiques i intel·lectuals aplicades en l’obtenció d’allò que volem
· Factor econòmic bàsic (sense aquest no existirien els altres)
· La societat pot ser:
- Consumidors à font de consum (aporten capital en l’adquisició del producte), tota la població
- Productorsà font de producció (aporten força física o intel·lectual en la producció) NO tota la població
* Capital:
· Riquesa acumulada (diners o béns) en un procés de producció à en tot procés es necessita una inversió de capital
· Tipus:
- Capital fix à elements durables que intervenen en la producció
(instal·lacions, edificis: fàbriques, magatzems, oficines)
- Capital circulant à béns que participen o es consumeixen en la producció
(diners en efectiu, matèries primeres, crèdits, mercaderies)
2. Agents econòmics
- Persones i organitzacions que participen en les activitats econòmiques i fan possible l’activitat econòmica
2.1. Empreses
- Organització legal (entitat jurídica) creada per produir, comercialitzar, distribuir o explotar uns béns o serveis amb la finalitat d’obtenir beneficis [produeixen els béns i serveis que la societat necessita]
* Totes les indústries són empreses però no totes les empreses són indústries (banc/clínica: NO fabriquen)
- Tipus segons la propietat:
* Propietat Individual: [1 sol propietari]
· Un propietari que treballa sol i que és l’únic que porta l’empresa
· 1 propietari + treballadors assalariats
* Propietat col·lectiva (societats) [Més d’un propietari]
· Limitades (S.L) : beneficis repartits a parts iguals entre els propietaris que havien aportat el capital per l’empresa. NO cotitzen en la Borsa
· Cooperatives (S.Cop.) : els treballadors són també els propietaris i els beneficis es transformen en riqueses socials (serveis per als socis). Poden haver-hi treballadors no socis
· Anònimes (S.A) : els capital està dividit en unes participacions anomenades accions i que qualsevol persona pot comprar-ne a través de la borsa i així convertir-se en propietari de l’empresa (els propietaris poden anar canviant à accions es poden comprar i vendre)
· Públiques o estatals : pertanyen a l’Estat o ajuntament i són necessàries perquè permeten cobrir serveis econòmicament no rendibles. (capital de l’empresa = impostos)
2.2. Consumidors
- Persones que adquireixen un producte (aporten capital a l’hora d’adquirir un producte)
- Oferta: béns i serveis que s’ofereixen als consumidors perquè els comprin
- Demanda: béns i serveis que els consumidors demanen o volen comprar
(comerç)
- Comerç: actua com a intermediari entre productors i consumidors (relació entre oferta i demanda)
- Té com a objectiu regular els preus dels productes/serveis segons la llei de l’oferta i la demanda
- Llei de l’oferta i demanda:
- Poca demanda i molta oferta à els preus baixen
- Molta demanda i poca oferta à els preus pugen
2.3. Administracions públiques
- Regulen el funcionament de l’activitat econòmica establint un control de preus, garantint una competència justa o defensant al consumidor (eviten el monopoli)
- També ofereix alguns serveis i béns à serveis públics (educació, sanitat, justícia, seguretat)
- Tipus d’administracions públiques:
* De subsistència: [països poc desenvolupats]
· Poques riqueses à es basa en la supervivència
· No excedents à no comerç
· L’estat no hi intervé (quasi no n’hi ha)
· Formada per propietats privades i col·lectives
· ECONOMIA à + Cap ni una
- Empobriment de les famílies
- Escassetat de béns necessaris à dependència dels factors físics
- Inestabilitat econòmica del sistema à incapacitat del progrés
* Capitalista
· Molta riquesa però mal repartida à es produeixen crisis per l’excés
· Els mercat té molt de poder à els preus es basen en la llei d’oferta i demanda
· Formada per propietats privades
· ECONOMIA à + Llibertat a l’hora de crear empreses i obtenir propis beneficis
- Distribució desigual de la renda à genera molta competència
- Escassetat de béns necessaris à inestabilitat econòmica del sistema
* Socialista
· L’Estat té el poder à tothom té un sou i treballa per l’Estat
· Distribució de les riqueses igualatòria
· No propietats privades à són col·lectives (preus decidits per l’Estat)
· ECONOMIA à + Alts nivells de treball à necessitats bàsiques de la població cobertes
- Poca capacitat de reacció i adaptació
- Alts nivells d’ineficàcia
- Falta d’incentius (no promoció)
* Mixta
· Poder repartit entre l’Estat i el mercat
· Els mercat decideix els preus i l’Estat garanteix drets socials
· Formada per propietats privades i col·lectives
· ECONOMIA à + Llibertat a l’hora de crear noves empreses i obtenir beneficis propis + L’Estat pot intervenir i corregir els desajustos del mercat
- És molt difícil que l’Estat i el mercat tinguin un poder igualatori
3. Població i treball
3.1. Població activa
- Persones amb l’edat (16-65 anys), les capacitats (físiques i psíquiques) per treballar i que està treballant en una feina on cobra un sou o està buscant-ne una (voluntat)
- Es divideix en:
* Ocupada: població activa que està treballant en una feina en la qual cobra un sou
* Desocupada: població activa que està buscant una feina (aturats)
- Atur:
* Conjunt de persones en condicions de treballar sense feina (desocupats)
* Actualment és un dels problemes més greus de la societat
* Tipus:
· Cíclic: es produeix quan l’economia entre en un període de crisis (es redueix)
· Estacional: es dóna en feines en les que només necessiten mà d’obra en una època de l’any (turisme, agricultura, pesca)
· Estructural: es produeix quan no hi ha una bona organització econòmica i hi ha aspectes del sistema que no estan ben estructurats (no feina per a tothom). Afecta sobretot a una franja de la població: dones (embaràs), joves i persones de +45 anys
· Tecnològic: causat per la substitució de mà d’obra per màquines sofisticades més productives
* Índex d’atur: percentatge de població activa a l’atur (Espanya = 25,1%)
* Taxa d’activitat: percentatge que relaciona la població activa amb la que està treballant (serveix per saber quanta gent manté a la que no treballa)
3.2. Població inactiva
- Població sense l’edat legal de treballar, les condicions ni la voluntat
- Les mestresses de casa també estan incloses en aquest grup perquè treballen sense cobrar un sou
4. El món del treball
- Sector primari: activitats relacionades amb l’obtenció de matèries primeres (indispensables: aliment)
(recol·lecció, caça, pesca, agricultura, ramaderia, explotació forestal, silvicultura)
- Sector secundari: transformen les primeres matèries ens productes per ser utilitzats
(mineria, indústria, construcció – de edificis)
- Sector terciari: (SERVEIS) No construeixen res, sinó que dóna serveis.
És el sector més diversificat à més gent treballa en el sector
Poca cobertura social
Comerç, transport, turisme, social (educació, sanitat) financers
- Sector quaternari: Està començant a aparèixer només en els països desenvolupats.
(T.I.C, investigació/recerca, alta gestió (política, empresarial)
L’ECONOMIA EUROPEA
Al 1950, per reconstruir Europa després de la 2ª guerra mundial, es va crear un mercat comú (Comunitat Econòmica) entre alguns països per poder competir amb grans mercats com Japó o EEUU, i entre aquests països s’eliminaven els aranzels (impost que s’ha de pagar per emportar un producte d’un país a un altre).
Després, la Comunitat Econòmica es va anar ampliant fins que al 1992 es va crear la Unió Europea, que també es preocupava d’aspectes polítics. Fins al 1896 no va poder entrar Espanya (franquisme). Actualment hi ha 25 estats de la UE, però només 13 comparteixen l’euro (també hi ha països que utilitzen l’euro però que NO formen part de l’UE)
c eficients: no arriben a tothom.
Tot plegat dificulta el seu desenvolupament econòmic.
3. Els transports (III): la revolució dels transports
•Abans de la Revolució Industrial:
–La major part de la població no es desplaça, mai, més enllà de 20 kilòmetres de l’indret on neix, excepte per fugides o deportacions (guerres) i catàstrofes naturals.
–Qui viatja? Soldats, ambaixadors, colonitzadors, exploradors, missioners,...
–Com viatja? A peu, a cavall, en carro, diligència o vaixell.
3. Els transports (IV): la revolució dels transports
•A partir de la Revolució industrial:
–Qui viatja? Aristòcrates, professionals (tècnics i comercials) i treballadors (fluxos migratoris).
–Com viatja?
• Els trens i els vaixells de vapor (s. XIX).
• El motor d’explosió: l’automòbil i l’avió (s. XX)
–Amb quines infraestructures?
•Ports, aeroports, estacions i xarxes de ferrocarril i primeres autopistes (primera meitat s. XX).
3. Els transports (V): la revolució dels transports
•Quan s’inicia?
–Després de la Segona Guerra Mundial.
•Què ho afavoreix?
–Els avenços tecnològics en la construcció de vehicles i infraestructures.
–El creixement econòmic: més producció i més consum.
–L’estat de benestar: drets laborals i serveis socials.
–El turisme de masses: vacances pagades.
•Quins canvis introdueix?
–Més capacitat de càrrega (mercaderies i persones).
–Més velocitat (amb menys temps s’arriba arreu).
–Més seguretat (en persones i mercaderies).
–Menys cost.
–Més diversitat i integració.
3. Els transports (VI): la revolució dels transports
•Quins problemes genera?
–La sinistralitat:
• El cost humà (morts i ferits).
• La despesa econòmica (atenció mèdica, assegurances, subsidis, indemnitzacions,...).
–La despesa energètica.
–La contaminació: emissió de gasos, residus, sorolls,....
–L’impacte paisatgístic.
–La saturació dels espais.
4. Les xarxes de comunicació (p. 91) (I)
•La informació és qualsevol missatge que ens permet precisar o ampliar el coneixement que tenim sobre una cosa.
•La comunicació és el procés que ens permet l’intercanvi d’informació.
•Les xarxes de comunicació són els mitjans que tenim per transmetre informació d’un lloc a un altre: coloms missatgers, correu postal, telègraf, telèfon, ràdio, TV i TIC.
4. Les xarxes de comunicació (p. 91) (II)
•La revolució de les TIC:
–La tecnologia digital.
–Les autopistes de la informació.
–Les comunicacions via satèl·lit.
•Algunes aplicacions:
• La deslocalització dels serveis:
–El teletreball.
–L’educació a distància.
–Congressos, reunions, ...
• L’accés a la informació.
• Les xarxes socials.
4. Les xarxes de comunicació (III)
•L’aparició d’un nou sector econòmic: el quaternari.
•El control de la informació:
•Els mitjans de comunicació de massa.
•Les multinacionals de la informació.
•Les xarxes socials.
•El control de l’espai (satèl·lits).
•Les diferències entre països:
•Països inforics.
•Països infopobres.
5. EL TURISME (I)
•Definició: és qualsevol desplaçament que fem a un lloc fora del nostre entorn habitual, on ens hi quedem almenys 24 hores. Si dura menys parlem d’excursió.
•Dues etapes:
–Abans de la Segona Guerra Mundial:
•Restringit a l’aristocràcia i l’alta burgesia.
•Segones residències d’estiueig.
•Estades en balnearis.
•Grans viatges en vaixell i ferrocarril.
–Després de la Segona Guerra Mundial:
•Aparició del turisme de masses.
5. El turisme (II)
•Les causes de l’aparició del turisme de masses (p. 92):
–La instauració de les vacances pagades.
–La reducció dels horaris laborals.
–L’augment de les retribucions salarials i del nivell de vida.
–La generalització de l’automòbil com a vehicle de transport familiar.
–L’aparició de l’avió per a desplaçaments llargs.
5. El turisme (III): principals destinacions (p. 92)
•Països mediterranis i occidentals d’Europa: França, Espanya, Itàlia, el Regen Unit.
•Amèrica del Nord: els Estats Units.
•El Carib.
•Àsia Oriental: la Xina.
•El nord d’Àfrica: Egipte.
5. El turisme (IV)
•Punts forts del turisme:
–Genera molta activitat econòmica:
•Als països que viatgen: agències de viatges, companyies operadores.
•Als països destinataris: llocs de treball directes (sovint estacionals) i indirectes.
•Punts febles del turisme:
–Impacte paisatgístic:
•Edificació massiva d’habitacles i infraestructures.
–Impacte ambiental:
•Generació de residus.
•Puntes de gran demanda energètica i d’aigua.
•Saturació del trànsit de vehicles.
6. El sector financer (I)
•Definició: totes les operacions destinades a reunir fons destinats a capitalitzar les activitats econòmiques productives i de serveis (p. 93).
•Ha tingut un pes cada cop més creixent i s’ha anat desconnectant del sectors productius: especulació.
•Des de la desregularització imposada per les polítiques ultraliberals, ha escapat al control polític democràtic.
El sector financer (II)
•Classes d’institucions (p. 93):
–Bancs: empreses destinades a fer comerç amb el diner, que cedeixen a les empreses i a la població a canvi d’un interès.
• Públics: tenen la funció de l’emissió de diner, la concessió de crèdits a altres bancs, la gestió de les reserves d’or, les divises, el pagament del deute extern i el control del deute públic: el BCE, els Bancs Centrals Estatals, la Reserva Federal USA.
• Privats: empreses que obtenen beneficis deixant diners i altres productes (valors, accions, obligacions...) a altres empreses i a particulars.
–Caixes d’estalvi: administren estalvis en dipòsit per a la inversió i no tenen ànim de lucre: els beneficis es destinen a tenir reserves i a obra social. Estan en vies de transformar-se en bancs.
–Borsa: mercat específic per a la capitalització de les societats anònimes (tema 1 i «Saps que...?» p. 93).
El sector financer (III)
•La crisi:
–Les activitats econòmiques (empreses privades i sector públic) necessiten capitals en grans quantitats.
–Gran part dels capitals surten dels bancs:
•Els bancs deixen diners.
•Per poder deixar diners en demanen a altres bancs.
•En un moment d’eufòria es deixen diners amb gran facilitat: empreses, administracions i població gasten més del que tenen (per exemple «bombolla immobiliària»), arribat el moment de tornar els crèdits no tots ho poden fer, es produeix l’efecte dominó i tot s’ensorra.
•Els bancs públics rescaten els bancs privats perquè no se’n vagi tot el sistema a passeig.
•Desregulat el poder financer, els polítics, lligats de mans i de peus, esdevenen mers gestors del interessos financers.
•Qui finalment paga és el ciutadà via impostos i retallades socials., que posen en perill l’estat de benestar.
Algunes dades sobre la crisi (I)
•Estat espanyol, any 2012
•1 – 11,5 milions de persones es troben en el llindar de la pobresa: el 22,5% de la població (font: Xarxa Europea contra la Pobresa).
•2 – 580.000 famílies no tenen cap mena d’ingrés reconegut (font: informa Foessa 2011).
•3 – 400.000 desnonats des de l’any 2007 (font: Plataforma d’Afectats per la Hipoteca).
•4 – 4 milions d’habitatges buits (font: <Plan de Infraestructuras, Transporte y Vivienda 2012-2023>).
•5 – En els darrers 15 anys els salaris ha caigut una mitjana del 0,5% anual (font: Vicens Navarro, Temas para el Debate, núm 155)
Algunes dades sobre la crisi (II)
•6 – 800 càrrecs públics estan imputats per corrupció. (font: M. Ángeles López de Celis. El síndrome de Alí Babá).
•7 – 5.778.100 de persones desocupades: una de cada quatre persones en edat de treballar (font: Enquesta de Població Activa, 3r trimestre 2012)
•8 – El 52,34% dels joves no té feina (font: Enquesta de Població Activa, 3r trimestre 2012).
•9 – El 43% dels treballadors a sou cobra menys de 1.000€ al mes (font: INE i Eurostar).
•10 – La despesa en protecció social és del 21% del PIB, quan la mitjana europea és del 27% (font: <Observatorio Social de Espanya>).
•11 – El sistema bancari ha rebut dels contribuents espanyols 110.000 milions d’€uros (l’equivalent al 9% del PIB) en cinc anys (font: Comissió Europea 2012).
No hay comentarios:
Publicar un comentario