5.
Sistema limfàtic
- Constituït per la limfa i els vasos
limfàtics
- Funcions: - Retornar a la circulació sanguínia
una part dels líquids que surten dels capil·lars
-
Transportar els greixos des de l’intestí prim fins al torrent circulatori
(rebuig)
-
Intervenir en la resposta immunitària del cos (formar cèl·lules de defensa)
- Limfa: líquid que circula pels
vasos limfàtics (també hi circulen glòbuls blancs i molècules grans). Es
desplaça a conseqüència de la pressió del mateix líquid intercel·lular i a les
contraccions dels músculs del cos que comprimeixen els vasos i fan avançar la
limfa.
- A la limfa també trobem unes vàlvules
que impedeixen que retrocedeixi.
- Ganglis limfàtics: ganglis
plens de limfòcits que actuen com a filtre per tal de retenir els
microorganismes per tal de ser atacats pels anticossos. (allà s’hi produeixen
els glòbuls blancs).
________________________________________________________________________
CONCA LACUSTRE DE BANYOLES
1.
El relleu i la seva representació
- Relleu: aspecte que adopta l’escorça de la Terra, tant
pel que fa als continents emergits, com als fons oceànics
- Importància de l’estudi del relleu:
- Planificar correctament les actuacions que les persones desenvolupen
en el territori sense l’aparició de determinats riscos
- Predir per on anirà un riu
- Més pràctic
- Topografia: tècnica que
estudia la manera com situar un indret a l’escorça
- Mapa topogràfic: forma de
representació del relleu d’una determinada zona a una escala cartogràfica
determinada
- Escala d’un mapa: relació
matemàtica entre les dimensions reals d’un territori i el dibuix representat en
el mapa
- Corbes de nivell: conjunt de
punts en el mapa que tenen la mateixa altitud a la realitat
- L’equidistància de les corbes
de nivell és la diferència d’altitud entre diferents punts representats en el
mapa
2.
Situació geogràfica de la conca lacustre
- Fotocopies
3.
Aportació d’aigua a través del subsòl
Mapa geològic à s’hi
representen els diferents tipus de roques i la tectogènesis (falles i
cabussaments)
Tall geològic: interpretació gràfica, en un pla vertical de l’estructura geològica
del subsòl
(tall a la terra per veure el seu interior)
Roques sedimentàries dels
afloraments de la conca lacustre:
CALCÀRIA
|
GUIXOS
|
MARGUES
|
|
Grup roques
|
Sedimentària química
|
Sedimentària química
|
Sedimentària química
|
On afloren?
|
Muntanya
|
Conca
|
Pic muntanya
|
Processos geològics externs que afecten
|
Erosió i meteorització
(+ diàclasis)
|
Erosió i meteorització
(+ precipitacions)
|
Erosió
|
Comportament amb l’aigua
|
No es dissolen, però
la filtren (guixos)
|
Es dissolen
|
Impermeables
|
Comportament respecte el llac
|
S’enfonsa sostre d’argiles i apareix l’estany
|
Reté l’aigua i provoca la dissolució de guixos
(aparició de l’estany)
|
|
TRAVERTINS:
- Sedimentària bioquímica
- Afloren a les estunes/cubetes
- Formació: a la sortida de la cubeta,
es dissolen els guixos i al pujar l’aigua aquesta arrossega bicarbonat i
carbonat de calci, que hauria de reaccionar amb el diòxid de carboni perquè els
guixos es pugin dissoldre. Però a l’estany hi ha unes algues que agafen el
diòxid i no permeten la reacció, així que les partícules dels guixos precipiten
i sedimenten, formant així, el travertí
- S’hi observen fòssils vegetals, que
van ser soterrats per sediments de calcàries
LES ESTUNES
- En les estunes (sud de l’estany) s’hi
poden observar travertins amb estrats molt fracturats degut a les forces
tectòniques de l’erosió i a la fragilitat del travertí (assentat sobre guixos)
- La superfície de les esquerdes està
polida degut a l’erosió de l’aigua
- Columna estratigràfica:
conjunt d’estrats segons la seva profunditat
4.
Formació de l’estany i dels estanyols
Estany de Banyoles à forma de
cacauet o de número 8
- Formació: suma de diferents enfonsaments. Cadascun d’aquests
enfonsaments forma una cubeta a tall d’embut amb aigua sortint pel seu fons.
- Llargària màxima: 2560 m. -
Amplada màxima: 848 m.
- Fondària màxima: 130 m. -
Amplada mínima: 320 m.
________________________________________________________________________
La
geodinàmica interna de la Terra
4. La dinàmica de la Litosfera
4.1.
Tectònica
- Part de la geologia
que estudia com es generen les forces que deformen i disloquen la litosfera
(causades pels moviments de convecció)
- Teoria de la
tectònica de plaques: “la litosfera dividida en plaques tectòniques o
litosfèriques que es mouen damunt l’astenosfera a causa dels moviments de convecció i de la fluïdesa
dels materials de l’astenosfera”.
4.2.
Tectogènesis
-Conjunt de processos
a causa dels quals les roques són deformades per l’efecte de la pressió,
temperatura i les forces de compressió i distensió.
- Estrats: capes de
roca superposades que tenen característiques diferencials (fràgils, plàstics)
- Les estructures
geològiques derivades de la tectogènesi són:
* Diàclasis à fractures dels estrats fràgils que no causen moviment
* Falles à fractures dels estrats fràgils que
causen moviment en els blocs rocosos
* Plecs à curvatures dels estrats de
materials plàstics
5. Moviments sísmics
- Sismologia:
branca de la geologia que estudia els terratrèmols i la propagació de les ones
sísmiques que es generen
- Tsunami: ona
gegant provocada per un terratrèmol submarí que es desplaça a grans velocitats
- Sismògraf:
aparell que serveix per detectar moviments sísmics (consisteix en un pèndol que
no es mou amb un punxó al final que escriu en el tambor, si el tambor rep
vibracions es mourà segons aquestes vibracions i el punxó dibuixarà les línees
segons les vibracions)
5.1.
Intensitat i magnitud dels terratrèmols
- Hi ha dues maneres
de mesurar la violència d’un terratrèmol:
* Intensitat: es basa en
l’efecte del sisme en estructures i sensacions de les persones (subjectiu)
- Escala
utilitzada à
Mercalli o MSK
* Magnitud: es basa en
l’energia sísmica alliberada de manera objectiva i fiable (objectiva)
- Escala
utilitzada à
Richter
________________________________________________________________________
ELS VOLCANS:
- Magma:
materials rocosos en estat de fusió que poden mantenir el seu estat fluid i
semi sòlid
- Lava: magma
que ha arribat a la superfície i s’ha solidificat
- Volcà: cos
geològic cònic format per l’acumulació de materials que fan erupció a través
d’una fissura de l’escorça
- Vulcanologia:
branca de la geologia que estudia els volcans i els fenòmens geològics que
deriven d’aquest
1. La formació dels magmes
- A l’interior de la
litosfera la pressió i la temperatura augmenten à fusió de les roques à magma
- Cambres
magmàtiques à
reservori de magma situat a l’escorça terrestre
* Causes de formació: - Ascensió cap a l’escorça de materials fluids
-
Pressió en una zona concreta
-
Acumulació de calor
* Influència de l’aigua: - Fa disminuir el punt de fusió i ajuda a la
formació del magma
2. La formació dels volcans
- Cambra
magmàtica a gran pressió que, quan troba una escletxa, surt a l’exterior
provocant una erupció volcànica, modificant el relleu amb els materials que
expulsa (forma cònica)
- Parts dels volcans:
* Focus o cambra magmàtica: zona
d’acumulació de magma a l’interior de l’escorça
* Xemeneia: camí que segueix el
magma cap a l’exterior
* Cràter: part superior de la
xemeneia
* Con volcànic: cos físic del
volcà format pels materials expulsats del cràter
- Materials
expulsats:
* Gasos: CO2, vapor d’aigua
* Líquids: lava
* Sòlids: cendres, magma
solidificat, roca antiga del volcà ...
3. Vulcanisme interplaca i intraplaca
- Zones de vulcanisme
interplaca: volcà situat al límit de la placa litosfèrica
* Dorsals
oceàniques à
zones divergents a la litosfera oceànica que, al causar esquerdes per la
separació de plaques, el magma ascendeix (formació de volcans submarins)
*
Rift continental à zones de divergència a la litosfera
continental
* Subducció
à zones convergents en les que una
placa oceànica s’enfonsa sota d’una continental i els materials de la placa
enfonsada es converteixen en magma (fusió), la qual cosa comporta l’aparició de
volcans
- Zones de
vulcanisme intraplaca: volcà situat a l’interior de la placa litosfèrica
*Activitat puntual del mantell inferior on
la temperatura es molt alta i provoca l’aparició de les plomes termals, que
provoquen els punts calents. Aquestes plomes són independents del moviment de
les plaques litosfèriques (estan al mantell), per tant es diu que la placa
litosfèrica es mou respecte un punt fix (punt calent) que s’origina per la
presència de la ploma termal
4. Tipus de volcans
- Es classifiquen
segons la forma (condicionada per la quantitat de lava)
* Volcans en escut: lava
molt fluida que es va solidificant i formant apilaments de molta base
* Cons de cendra: erupcions
explosives (poca lava i molt material piroclàstic), forma cònica i poca altitud
* Estratovolcans: alternança entre
erupcions de lava fluida amb explosions violentes (piroclàstics). Gran edifici
volcànic amb pendent pronunciat, apilament d’estrats
5. Tipus d’erupcions volcàniques
* Hawaians: emeten lava molt
fluida
* Vulcanians produeixen
explosions i emeten matèria piroclàstica
* Estrombolians: alternen
emissions de lava i de piroclastos
* Peleans: emeten lava
molt viscosa i explosions molt violentes
6. Aigües termals
- Aigües
minerals que surten del sòl amb una temperatura superior a la superficial de la
zona (min. 5º)
- Provenen de les
capes subterrànies de la Terra sotmeses a temperatures elevades
- Causes de l’elevada
temperatura: - Presència de punts
calents
-
Zones d’activitat volcànica
-
Existència de circuits de profunditat per l’escorça (a prop falles)
- Compostes per
concentracions altes de compostos solubles (temperatura elevada = solubilitat
elevada)
- Tipus: - Sulfuroses
(contenen sofre)
- Bicarbonatades
(contenen bicarbonats)
- Clorurades
(contenen clor)
7. Riscos geològics derivats de la geodinàmica interna
- Risc: tot allò que es produeix per la
interacció dels processos del medi ambient amb l’ésser humà
- Riscos
geològics: produïts per causes geodinàmiques
- Riscos derivats
de la geodinàmica interna = moviments sísmics i erupcions volcàniques
- Zones de riscs
(moviment de plaques litosfèriques):
* Cercle circumpacífic (cercle
que voreja l’oceà pacífic – Japó, Filipines, Amèrica occidental ...)
* Zona mediterrània-asiàtica
(Mediterrània, Àsia Menor, Índia, Xina ...)
* Gran dorsal atlàntica
(Islàndia fins a l’Antàrtica)
* Altres zones (Sumatra i Java,
Oceà Índic ...)
- Prevenció:
mesures que es prenen per evitar danys
- Els danys dels
terratrèmols i les erupcions es poden evitar (construcció, qualitat materials,
...)
- L’avaluació del
risc es fa segons la zona geogràfica i el tipus de risc – volcànic o sísmic
7.1 Risc sísmic
- Probabilitat de que
es produeixin danys a persones i construccions a causa d’un terratrèmol
- Factors per avaluar
el risc: * Situació geogràfica
*
Tipus de sòl, fermesa o assentaments dels materials, edat, edificacions
- Molts sismes han
estat catastròfics per conseqüències secundàries (terratrèmol submarí no fa cap
dany però el tsunami conseqüent pot provocar molts morts)
7.2. Risc volcànic
- Probabilitat real
que, a causa d’una erupció volcànica, resultin afectades persones,
infraestructures i el sistema productiu d’una població
- Factors per avaluar
el risc: · Geològics (perillositat
a causa de les característiques geològiques)
·
Socioeconòmics (característiques i situació de les poblacions properes)
- Tipus de volcà
segons el risc: * Alta perillositat
(característica eruptiva + poblacions properes)
*
Baixa perillositat (poca probabilitat d’erupció)
- Riscos a llarg
termini: - Refredament
lent de colades de lava
-
Manteniment a l’atmosfera de partícules de cendra i gasos
-
Anomalies tèrmiques al sòl
VOLCÀ DE LA GARROTXA:
tres fases eruptives
ACTIVITAT
|
ESTROMBOLIANA
|
FREATOMAGMÀTICA
|
EFUSIVA
|
Causa
|
Aproximació a la superfície de bombolles
de gas
|
Interacció del magma amb l’aigua del
subsòl
|
Emissió de corrents de lava poc viscoses
|
Característiques
|
- Poca explosió i en períodes curts
|
- Violenta i instantània
(vapor d’aigua – pressió)
|
- Poc sorollosa
- Rebenta un lateral del cràter
|
Estructures originades
|
- Con volcànic (format per escòries,
lapil·lis, cendres ...)
|
- Àmplies depressions
- Morfologia circular
|
- Colades de lava solidificades
- Cràter ferradura
|
Altura columna
|
10 km.
|
8. Materials volcànics
- Roques resultants
de l’activitat volcànica à poc variades (uniformitat dels magmes que
les generen)
- Materials massius
(colada basàltica):
* Formació à colada de lava solidificada sobre
un riu que, amb el temps, l’ha anat erosionant
* Roca resultant à basalt
* Característiques à estructures de forma hexagonal,
- Tossol:
elevació del terreny com a conseqüència de la solidificació de la lava sobre
una zona pantanosa. La lava escalfa l’aigua que, al convertir-se en vapor,
pressiona el terreny i hi produeix esquerdes
- Materials
fragmentaris (piroclastos)
* Materials provinents de la
lava solidificada que són expulsats durant una erupció volcànica
* Es classifiquen per la mesura
(blocs, lapil·lis i cendra)
- Altres materials
* BOMBA - Pedres pesades (pocs porus i bastant regulars). Molt
dura
-
Més fosca per dins que per fora
-
Mesures variades
-
Tipus de piroclastos que es refreden a l’aire (forma arrodonida)
-
Alveolars o crosta de pa
* PUMITES - Roca magmàtica
-
Conseqüència de colades de lava viscoses i pastoses
-
Pocs metalls (molts silicats i òxids) à color blanc
-
Molt porosa à
densitat més baixa que l’aigua (sura)
* ESCÒRIA - Pedra irregular, porosa
- Porosa i lleugera (al refredar-se
ràpidament les bombolles d’aire formen porus)
- Refredament lent a la superfície
________________________________________________________________________
La relació en l’ésser humà
1. Funcions de relació
- Conjunt
de mecanismes que permeten la captació d’estímuls, la seva interpretació i
l’elaboració de respostes coordinades a tota la informació rebuda
- Percepció:
captació i anàlisi d’informació
- La
informació rebuda (estímuls) és
captada pels receptors, situats en
els òrgans dels sentits i en determinats òrgans interns.
- Tipus de receptor:
Tipus
|
Què capten?
|
Sentit al que corresponen
|
Mecanoreceptors
|
Pressions
|
Tacte i equilibri
|
Termoreceptors
|
Diferències de temperatura
|
Tacte
|
Quimioreceptors
|
Substàncies que ens envolten
|
Olfacte i gust
|
Fotoreceptors
|
Llum
|
Vista
|
Propioreceptors
|
Estímuls
interns del nostre cos o provocats per les substàncies que puguin envair-nos
|
|
1.1. Mecanisme coordinador
- Mecanisme
encarregat d’analitzar o interpretar els estímuls i d’elaborar una resposta.
- Format
per: sistema nerviós, sistema hormonal i sistema immunitari
1.2. Mecanisme efector
-
Mecanisme encarregat de dur a terme les respostes
- Format
per: aparell locomotor (executa el moviment de l’organisme), sistema
immunitari (executa les respostes de defensa contra les substàncies)
2. Sistema nerviós
-
Conjunt d’òrgans que s’encarrega de la recepció d’estímuls procedents de
l’exterior o de l’interior de l’organisme, del processament i la interpretació
d’aquesta informació i de l’elaboració de respostes adequades.
- Format
per: Sistema Nerviós Central (SNC), Sistema Nerviós Perifèric (SNP)
2.1. Teixit nerviós:
- Teixit
nerviós: format per unes cèl·lules molt especialitzades anomenades neurones
- Teixit
de sosteniment (glia): s’encarrega de protegir i proporcionar aliment a les
neurones del teixit nerviós
-
Les neurones es transmeten la informació a través dels impulsos nerviosos
-
Estructura d’una neurona:
* Cos neuronal: conté un
nucli força gran
* Dendrites: contacten amb
els axons d’altres neurones o actuen com a receptors sensorials
* Axó: prolongació única de
la neurona. En les neurones del SNC està recobert d’una beina de mielina
(accelera la transmissió).
* Botó sinàptic: part final
de l’axó
- Sinapsis:
connexions de les neurones que les permeten transmetre la informació
-
També poden la poden transmetre a través d’unes contraccions de les cèl·lules placa
motora
-
Els impulsos nerviosos viatgen de les dendrites a l’axó i, quan arriben al botó
sinàptic, provoquen l’alliberament de neurotransmissors
-
Aquests es difonen a l’espai intercel·lular i estimulen la neurona següent o la
cèl·lula muscular
- Centres
nerviosos: agrupacions de neurones que s’encarreguen d’analitzar els
impulsos nerviosos que hi arriben i d’elaborar-ne les respostes.
2.2. Sistema Nerviós Central (SNC)
-
Regula la funció de tots els òrgans i aparells del cos, rep informació
d’aquests a través dels nervis, processa aquesta informació i elabora una
resposta
2.2.1. Encèfal
- Format
per: cervell, cerebel i tronc encefàlic
-
Conté els centres nerviosos que analitzen la informació recollida pels òrgans
receptors o sensitius
- Un
cop elaborada aquesta informació, s’elaboren respostes que seran enviades als
òrgans efectors corresponents
2.2.2. Medul·la espinal:
-
Estructura de la que surten 31 parells de nervis (raquidis o espinals) que
forment part del sistema nerviós perifèric i porten informació a diferents
parts del cos.
2.3. Sistema nerviós perifèric
-
Part del sistema nerviós que connecta els receptors sensorials amb els centres
nerviosos
-
Funcionalment, pot dividir-se en dues parts:
* S.N. Somàtic: format pels
nervis cranials (controlen funcions
sensorials i motrius del cap i coll), i pels nervis raquidis (innerven aparell locomotor)
* S. N. Autònom: innerva els
òrgans interns. Aconsegueix controlar de forma automàtica l’activitat dels
òrgans interns
2.3.1. Nervis
-
Estructures allargades formades per feixos d’axons on tenen lloc els impulsos
nerviosos
2.3.2. Ganglis
-
Acumulacions de cossos neuronals on s’estableixen connexions sinàptiques entre
les neurones.
4. Aparell excretor
-
Conjunt format per diferents òrgans que expulsen a l’exterior del cos
substàncies de rebuig o perjudicials per a l’organisme, generades durant el
metabolisme cel·lular
4.1. Òrgans aparell excretor
Òrgans
|
Què
eliminen?
|
Aparell
urinari (vies urinàries, ronyons i bufeta)
|
Orina
|
Aparell
respiratori (pulmons i vies respiratòries)
|
Diòxid
de carboni
|
Glàndules
sudorípares
|
Toxines
(a través de la suor)
|
-
L’aparell digestiu no forma part de l’excretor, ja que les femtes no són
generades per cèl·lules i, per tant, no són considerades com a rebuig del
metabolisme cel·lular.
4.2. Aparell urinari
4.2.1. Ronyons
-
Òrgans que s’encarreguen de filtrar tota la sang i de retenir les substàncies
de rebuig que porta la sang
-
Tenen forma de mongeta i es troben situats en la part superior de l’abdomen
-
Constant de diferents parts: escorça , medul·la i pelvis renal
- Nefrons:
unitats que es troben a l’escorça que s’encarreguen de filtrar la sang. Estan
formats pel glomèrul (filtren la sang ja que està format per una gran quantitat
de capil·lars) i pels tubs col·lectors (recullen l’orina)
-
Orina à
substàncies de rebuig de la sang + aigua + sals minerals
4.2.2. Vies
urinàries
-
Conductes que s’encarreguen de transportar l’orina des dels ronyons fins a
l’exterior del cos
- De
cada ronyó surt l’ urèter, que
transporta l’orina fins a la bufeta de l’orina
- De
la bufeta surt l’ uretra, que
condueix l’orina cap a l’exterior del cos
4.2.3. Bufeta de l’orina
-
Òrgan musculós i buit per dins que acumula l’orina provinent dels urèters i
l’expulsa a través de l’uretra
4.3. Formació de l’orina
- La
sang que arriba al nefró segueix dos processos bàsics:
- Filtració:
- Permet que el plasma sanguini
passis de la sang al nefró, on les substàncies de rebuig són separades del
plasma
- Reabsorció:
- Permet el 99% de l’aigua que
ha passat al nefró i la recuperació d’alguns minerals (sodi)
cavitat on es recull l’orina provinent de tots els nefrons (de la
pelvis surt l’urèter)
GEODINÀMICA INTERNA DE LA TERRA
1.
Mètodes d’estudi de l’interior de la Terra
- Geodinàmica interna de la Terra
à conjunt
de processos geològics que afecten l’interior de la geosfera terrestre i que en
condicionen l’evolució
- Geofísica à ciència que estudia la geosfera terrestre
aplicant els mètodes de la física
-
Objectiu: conèixer l’estructura interna de la Terra
-
Dificultat: 6378 km de radi de la Terra
- Mètodes d’estudi de l’interior de la
Terra:
-
M. G. directes:
*
Es basen en l’observació i anàlisis dels materials (permeten deduir dades del
terreny)
*
Estudi de les roques de afloraments: entendre la disposició materials
* Estudi dels magmes: proporcionen dades de materials de
profunditats moderades – d’on provinguin els magmes
* Perforacions o sondatges: extracció de materials de
profunditats (testimonis). Inconvenient : poca perforació (12km)
-
M. G. Indirectes:
* Estudia de quina manera es comporta l’interior de la Terra amb
relació a una propietat física, química o matemàtica
|
+ Gruix = + gravetat
|
* M. Geotèrmics: estudi de la quantitat del flux de calor de
l’interior que arriba a la superfície (termòmetre)
* M. Magnètics:
estudi de les variacions del camp magnètic (magnetòmetre)
* M. Elèctrics: estudi de la resistivitat de les roques
(voltímetre)
-
Resistivitat: capacitat d’oposar-se a la conducció del corrent elèctric
* M. Sísmics: basats en l’estudi de la propagació de les ones
sísmiques (sismògraf)
2.
Moviments sísmics
- Sismologia à ciència
que s’encarrega d’estudiar els moviments sísmics (causes+forma propagació)
- Moviment sísmic o terratrèmol:
*
Moviment que es produeix en una zona interna de la superfície terrestre
* Causes: trencament
de les roques per acció de les forces que les comprimeixen o les estiren
*
Trencament à propagació del moviments (ones sísmiques)
- Ona sísmica:
*
Vibracions manifestades a la superfície provocades pel moviment o trencament de
l’escorça
*
Tipus:
- Ones P (Primàries o Longitudinals)
· Vibren en la mateixa direcció
·
Ràpides à primeres en arribar a la superfície
-
Ones S (Secundàries o Transversals)
· Vibren perpendicularment a la direcció de propagació
· Són més lentes
· No travessen líquids
* La
velocitat de transmissió de les ones P i S depèn de la rigidesa de les roques
que travessen.
* Refracció : canvi de direcció de la
ona al passar d’un medi a un altre
*
Discontinuïtat: canvi de material (provoca un augment o disminució de la
velocitat de les ones) à D. De
Mohorovicic (10-70km), D. De Gutenberg (2.900km) D. Lehman (5.000km)
*
Zones d’ombra: zones on no es detecta
les ones sísmiques generades per un terratrèmol (refracció per causa
d’un canvi d’estat del material sòlid – líquid)
- Hipocentre o focus:
*
Punt de l’escorça on es produeix el moviment
- Epicentre:
*
Punt de l’escorça situat en la vertical del focus o hipocentre
2. L’estructura interna de la terra
- Existeixen dos models d’estructura interna de la Terra:
a) Model químic o estàtic
- Es basa en la composició química dels materials que formen la
geosfera.
* Escorça: capa externa i sòlida de la
terra
· Escorça
continental (35km): formada per materials de composició i edat variades
(granit)
· Escorça
oceànica (10 km): formada per materials homogenis i joves (basalt)
· Límit à
Discontinuïtat de Mohorovicic (12-70km)
* Mantell:
capa que va des de l’escorça fins al nucli
· Mantell
superior: materials menys densos (olivina)
· Límit à
Discontinuïtat de Gutemberg (2.900km)
* Nucli:
capa més interna que va des la D. Gutemberg fins al centre de la Terra (6378km)
· Nucli
extern: aliatges de níquel i ferro
à
Discontinuïtat de Lehman (5120km) – separa el nucli intern del extern
· Nucli
intern: ferro
b) Model físic / mecànic
- Es basa en el comportament físic dels materials que formen la
geosfera.
* Litosfera:
· Capa més
externa i superficial (0-100km) formada per l’escorça i la part externa del
mantell
· Formada
per materials rígids i està dividida en les plaques tectòniques o litosfèriques
· S’hi
troba la D. De Mohorovicic (entre l’escorça i el mantell)
* Astenosfera:
· Capa
de materials que es troben sota la litosfera (100-400km)
·
Correspon a una part del mantell
·
Formada per materials plàstics (fàcils de moure) sobre els quals suren les p.
tectòniques
* Mesosfera:
·
Capa que hi ha sota l’astenosfera (400-2900km: D.Gutenberg) à part +
interna del mantell
·
Materials més rígids que a l’astenosfera
* Endosfera:
·
Zona més interior de la Terra à
arriba fins al centre (6378km)
·
Materials més rígids que en la mesosfera (excepte en la d. De Lehman –
materials fluids)
3. El cicle geològic intern
- Conjunt de processos geològics interns que es van produint de
manera cíclica a l’interior de la litosfera i que són responsables de la
formació de noves roques i serralades i deformació dels materials
- Geodinàmica à
conjunt de transformacions físiques i químiques que experimenten els materials
de les capes més superficials a causa dels canvis continus que s’hi produeixen
- TIPUS DE ROQUES:
* Sedimentàries:
· Formades
a l’escorça per sediments procedents de l’erosió i els transport pels rius fins
a les conques on s’acumulen i sedimenten
· Els
sediment es transformen en roques mitjançant la diagènesi
· Diagènesi
à
compactació a causa del pes dels materials acumulats i la pèrdua d’aigua
*
Metamòrfiques:
· Formades
per la submissió de les roques a altes temperatures i pressions, provocant així
uns canvis químics que canvien la estructuració dels seus minerals
·
Metamorfisme pot afecta tant a sedimentàries, magmàtiques o metamòrfiques
* Magmàtiques:
· Es
formen per la consolidació del magma
· Tipus:
-
Plutòniques/Intrusives à
magma solidificat lentament i a profunditat (Granit)
* Orogènesis à formació
de serralades
CICLE
DE LES ROQUES
- Tipus: *
M. Tèrmic à augment de temperatura
- M. De
contacte à magma encaixat entre dos roques i les metamorfitza (calor)
* Dinamometamorfisme à augment
de pressió (fricció dels blocs de roques)
3.2. Fusió
- Procés
pel qual desapareix l’estructura pròpia de les roques originals i es produeix
una homogeneïtzació dels materials ( gran augment de pressió i temperatura)
-Massa fosa i
homogènia resultant à magma.
3.3. Solidificació
- La solidificació pot ser per:
*
Intrusió: entre roques sòlides existents, aquesta solidificació pot ser en
massa o en esquerdes
*
Efusió: el magma surt a l’exterior (lava) on es refreda i es converteix en roca
magmàtica
3.4. L’orogènesi
- Les forces internes
deformen l’escorça terrestre i, quan això provoca la formació de muntanyes, es
produeix una orogènesi (afecta a
totes les roques de la superfície de l’escorça).
- Serralades formades
= orògens
Informació sobre algunes roques
Basalt
Tipus
Magmàtica Intrusiva
Característiques
morfològiques
Molt dens, cristalls
petits d’olivina, color negre i refredament ràpid.
Formació
Es forma a l’interior
de l’escorça a partir del magma.
Profunditat
Superfície
Peridotita
Tipus
Magmàtica Intrusiva
Característiques
morfològiques
Densa, Cristalls no
tan grans i color marronós.
Formació
Es forma a l’interior
de l’escorça a partir del magma.
Profunditat
Sota escorça
Obsidiana
Tipus
Magmàtica Extrusiva
Característiques
morfològiques
Brillantor vítria,
fractura concoïdal.
Formació
Es forma a l’exterior
de l’escorça a partir del lava.
Profunditat
Superfície
Bomba
Tipus
Magmàtica
Extrusiva
Característiques
morfològiques
Disparades a molta
velocitat, porus, 2 tipus: crosta de pa i alveolar.
Formació
Es forma a l’exterior
de l’escorça a partir del lava.
Profunditat
Superfície
Escòria
Tipus
Magmàtica Extrusiva
Característiques
morfològiques
Refredament a
l’interior i s’acaba de refredar a l’exterior.
Formació
Es forma a l’exterior
de l’escorça a partir del lava.
Profunditat
Superfície
Pissarra
Tipus
Metamòrfica
Característiques
morfològiques
Color fosc, fractura
laminar, 2 tipus.
Formació
Es forma per metamorfisme, en sotmetre’s a altes pressions
i/o temperatures sense que s’arribi a fondre.
Profunditat
Superfície
Esquist
Tipus
Metamòrfica
Característiques
morfològiques
Vetes, fractura
laminar i color gris.
Formació
Es forma per metamorfisme, en sotmetre’s a altes pressions
i/o temperatures sense que s’arribi a fondre.
Profunditat
A l’interior
Gneis
Tipus
Metamòrfica
Característiques
morfològiques
Estructura ordenada,
color verdós, semblança al granit i s’obté d’un aflorament.
Formació
Es forma per metamorfisme, en sotmetre’s a altes pressions
i/o temperatures sense que s’arribi a fondre.
Profunditat
A l’interior
Marbre
Tipus
Metamòrfica
Característiques
morfològiques
Propietat
d’efervescència, fractura i color blanc.
Formació
Es forma per metamorfisme, en sotmetre’s a altes pressions
i/o temperatures sense que s’arribi a fondre.
Profunditat
A l’interior.
Calcària
Tipus
Sedimentària
Característiques
morfològiques
Color ocre,
impermeable, rígida, bicarbonat de calci i efervescent.
Formació
Formades
per minerals calcaris.
Profunditat
Superfície
Halita
Tipus
Sedimentària
química
Característiques
morfològiques
S’humiteja
al tacte, color rosat blanquinós, fractura laminar i gust salat.
Formació
Es
forma a partir de la precipitació de substàncies dissoltes en aigua.
Profunditat
Superfície
Guix
Tipus
Sedimentària
química
Característiques
morfològiques
Soluble, tou, color
blanquinós i permeable.
Formació
Es forma per metamorfisme, en sotmetre’s a altes pressions
i/o temperatures sense que s’arribi a fondre.
Profunditat
Superfície
Granit
Tipus
Magmàtica Intrusiva
Característiques
morfològiques
Quars, Mica i
feldspat. Cristalls grans, textura irregular i rodona als rius.
Formació
Es forma a l’interior
de l’escorça a partir del magma.
Profunditat
Sota escorça
No hay comentarios:
Publicar un comentario