EL SECTOR TERCIARI o DE SERVEIS
1.Característiques del sector terciari
•Les activitats econòmiques que ni extreuen ni transformen.
•Ofereixen i distribueixen serveis a empreses i particulars.
•Requereixen una relació entre qui ofereix el servei i l’usuari.
1.1 Tipus de serveis: dos criteris de classificació
•1.1.1 – Els destinataris
•1.1.2 – La titularitat
•1.1.1 Qui els rep?
–Productors i empreses
–Població
•1.1.2 Qui els presta?
–Públics
•En exclusiva
•Concertats
–Privats
Qui presta els serveis?
Titularitat
SERVEIS PÚBLICS
Estatals (en exclusiva)
Gestió
Subvenció al 100%
Supervisió
Delegats a altres administracions: Autonomies, Diputacions, Municipis (en exclusiva)
CONCERTATS:
Supervisats i en part subvencionats per l’Administració
Gestionats per empreses privades:
Defensa, Justícia, Seguretat, Ordre públic, Transports Manteniment, Equipaments, Serveis Socials(Estat del benestar), Ídem (els mateixos), Les ONG.
PRIVATS
A PERSONES (Botigues, advocats…)
A EMPRESES(Consultoria, informàtics, publicitat…)
On es localitzen els serveis? (I)
•És el sector predominant en els països desenvolupats:
–Aporta més del 70% del PIB.
•Què és el PIB?
•Què és el PNB?
–Ocupa cap el 70% de la població activa.
–Procés de terciarització
–Aparició d’un nou sector econòmic: el quaternari. (consulteu les p. 83 i 84 del llibre de text).
On es localitzen els serveis? (II)
•Els factors del procés de terciarització:
1 - L’elevada renda dels habitants.
2 - El compromís dels governs a facilitar uns serveis socials bàsics.
3 - La mecanització i la falta de productivitat dels sectors agrícola i industrial, que cada vegada necessiten menys treballadors.
4 - La terciarització de les empreses: tecnologia punta i deslocalització de les indústries.
On es localitzen els serveis? (III)
•Als països subdesenvolupats generen, de mitjana, la meitat (50%) de la riquesa:
–Es concentren en àrees urbanes.
–Estan relacionats amb el turisme.
• En els països més pobres tenen molt menys pes; amb prou feines arriben a generar el 20% de la riquesa:
–Els serveis són escassos i de mala qualitat
–Ineficients: sobredimensionats.
–Ineficaços: no arriben a tothom.
La deslocalització dels serveis
•És un fenomen nou relacionat amb:
–Les TIC.
–La globalització de l’economia.
•Són serveis que es realitzen en llocs allunyats de l’usuari.
•L’Índia és el país emergent que més s’ha beneficiat d’aquesta deslocalització.
•Un exemple: la deslocalització del servei de diagnosi dels hospitals americans.
2. El comerç
•Conjunt d’activitats que tenen com a finalitat l’intercanvi de béns i serveis:
–El venedor (oferta).
–El comprador (demanda).
–El bé o el servei (mercaderia).
–El lloc de l’intercanvi: mercat físic o virtual.
•Depèn de 3 factors:
–El grau de desenvolupament dels transports i les infraestructures.
–La mida del mercat (del mercat local al virtual).
–La riquesa de la població.
2.1 El comerç interior (p. 87) (I)
•Es realitza dins les fronteres d’un Estat o d’un mercat comú (eliminació d’aranzels).
•Als països subdesenvolupats:
•Comerç local.
•Transaccions petites: pocs diners i pocs productes.
•Pervivència del bescanvi.
•Als països desenvolupats:
•Comerç molt diversificat i que abasta tot el territori.
•Transaccions grans: molts diners i molts productes.
•Complexitat en la distribució: majorista i minorista (consulteu la diapositiva següent).
•Forta afectació de la crisi: davallada del consum familiar.
2.1 El comerç interior
•Hi participen dos intermediaris comercials:
–El comerciant com a empresa de venda a l’engròs (majorista): compra als productors per vendre als distribuïdors més petits. Per exemple: Mercabarna.
–El comerciant com a establiment de venda al detall (minorista): compra al majorista i ven directament al consumidor.
•Formes del comerç al detall:
-Venda ambulant al carrer.
-Botiga i parada del mercat municipal.
-Supermercat.
-Hipermercat.
2.2 El comerç exterior
•És l’intercanvi de béns i serveis entre estats o entre mercats comuns:
–IMPORTACIONS: béns i serveis que un país compra.
–EXPORTACIONS: béns i serveis que un país ven.
•Indicadors comercials:
• La balança comercial: és el valor en diners de les exportacions de productes menys el valor en diners de les importacions de productes (BC=E-I).
• La balança de pagament: és el valor en diners de totes les exportacions (productes, serveis, patents,...) menys el valor en diners de totes les importacions (BP=E-I).
• Resultats: superàvit (E>I), equilibri (E=I), dèficit (E<I).
2.2. El comerç exterior (II)
•2.2.1 Les polítiques sobre el comerç exterior :
–Lliurecanvisme o lliure mercat.
–Proteccionisme.
•2.2.2 Les desigualtats en el comerç exterior :
–Els països poc desenvolupats venen barat (matèries primeres) i compren car (productes acabats, més valor afegit).
–El 60% del comerç mundial es realitza entre el 13% de la població.
–El comerç mundial està regulat per acords que s’estableixen a l’Organització Mundial del Comerç (OMC).
–Molts països s’uneixen en blocs comercials:
•Àrea de lliure comerç: s’eliminen els aranzels duaners entre els països que el formen (NAFTA, UE).
•Unió duanera: a més exerceixen una política duanera conjunta: SACU, UE.
•Unió per un producte en concret: CECA (carbó i acer), OPEP (petroli).
2.2. El comerç exterior (III) : principals fluxos comercials
a Unió Europea, Amèrica del Nord i el Japó: el 13% de la població controla el 60% del comerç internacional.
•Els països emergents més dinàmics del sud-est asiàtic: Xina i l’Índia i els anomenats «dragons asiàtics» (Corea del Sud, Singapur, Taiwan,. ..).
•Controlen gran part del comerç mundial.
•Controlen les institucions del comerç internacional:
–OMC: 150 estats.
–OCDE.
•La recerca d’alternatives:
–Les organitzacions que promouen el comerç just
3. Els transports (II)
•Els països subdesenvolupats tenen:
–Males infraestructures: poques, en mal estat i gens integrades.
----------------------------------------------------------------------------–Mitjans antiquats: envellits, poc segurs, sobreexplotats.
–Mitjans inufOrganització política del territori
•Per naturalesa o per pacte, l’home viu en societat:
–Societats primitives: petites, rurals, jeràrquiques, sobreviuen preservant allò que ha anat bé (tradició).
–Societats modernes: grans, urbanes, complexes, orientades al futur i a la innovació.
1 – Els poders de l’Estat democràtic. 1.1 Règims polítics (p. 108)
Què és un règim polític?
•El totalitarisme o dictadura
•Qui té el poder?
–El dictador
•Quines limitacions té la ciutadania?
–Manca de drets
•De participació
•D’apel·lació
–Manca de llibertats:
•D’expressió
•D’associació.
•La democràcia
•Qui té el poder?
–Sobirania popular
–Constitució
–Sufragi universal
•Com s’organitza el poder?
–Poder legislatiu: Parlament
–Poder executiu: Govern
–Poder judicial: Tribunals
1 – Els poders de l’Estat democràtic. 1.2 Les formes de govern (p. 109)
La representació de l’Estat
•Monarquia
–Hereditari
–Vitalici
–Classes:
•Absoluta
•Parlamentària
•República
–Electe
•Via directa: EEUU, França
•Via indirecta (Parlament): Itàlia
–Temporal
–Classes:
•Totalitària
•Democràtica
2. L’Estat i la nació (p. 110-111) (I)
Què és l’Estat?
•Definició
•Característiques:
–El territori: espai terrestre, marí i aeri.
•Fronteres naturals.
•Fronteres ètniques.
•Fronteres artificials.
–La sobirania
–La població:
•Ciutadans de ple dret.
•Població estrangera legal.
•Població estrangera il·legal
•Població en trànsit.
–El poder jurídic
Què és la Nació?
•Definició
•Característiques
–Espai geogràfic
–Trets d’identitat
–Consciència nacional
•Fronteres estatals i límits nacionals
–Estats nacionals: Islàndia
–Estats plurinacionals: Espanya
–Nacions pluriestatals: la nació kurda
3 – Els tipus d’estats
•Un sol estat:
-Centralitzat
•Poder concentrat
•Divisió administrativa
•Origen: Absolutisme, Revolució francesa i reforma de Napoleó.
-Descentralitzat
•Estat únic amb competències exclusives
•Autonomia territorial amb certa capacitat legislativa:
•Constitució i estatuts d’autonomia.
•Una associació d’estats:
-L’Estat federal
•Cada estat de la federació és i es manté independent.
•Decideixen crear un nou estat, només per:
–La defensa.
–La política exterior
–L’emissió de moneda
–El comerç exterior
–L’Estat confederal
4 - L’organització política de l’Estat espanyol (III)
El cap de l’Estat
•El rei o la reina:
–Màxima autoritat.
–Funció representativa.
–Àrbitre i moderador entre les institucions.
El poder executiu
•El govern:
–El President/a: elegit pel Congrés del Diputats, a proposta del rei, segons els resultats electorals.
•Sessió d’investidura.
•Moció de censura.
–El ministres: designats i cessats pel cap de Govern (el President).
–El Consell de ministres.
•Propostes legislatives.
•Decret llei .
4 - L’organització política de l’Estat espanyol (IV)
El poder legislatiu
•Sistema bicameral:
•Les Corts Generals:
–El Congrés dels Diputats o cambra baixa:
•Principal òrgan legislatiu.
•Control del govern i aprovació pressupostos.
•Elecció per sufragi universal, cada 4 anys, per sistema indirecte (llistes tancades).
–El Senat o cambra alta:
•Revisa les lleis aprovades al Congrés (les hi pot retornar).
•Representació territorial.
•Elecció, cada 4 anys, directa.
•Senadors designats per les Comunitats Autònomes.
–La ILP (Iniciativa Legislativa Popular).
•Avalada per un grup parlamentari.
•500.000 signatures.
El poder judicial
•Els jutges i els tribunals de justícia:
–El Consell General del Poder Judicial: màxim òrgan de govern dels jutges.
–El Tribunal Suprem.
–Els Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes.
–El Tribunal Constitucional:
•Conflictes per aplicació de les lleis.
•Conflictes d’empara per violació de drets i llibertats fonamentals.
•Conflictes de competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes.
4 - La divisió territorial de l’Estat espanyol: el municipi
•És la unitat més petita:
–Terme municipal:
•Nuclis urbans concentrats i dispersos.
•Terres de l’entorn.
–És la unitat més antiga:
•Edat mitjana: segle IX.
•Origen: reconquesta i repoblament.
–Alcaldia i regidories:
•Elecció per sufragi universal.
•Llistes tancades.
•Cada 4 anys
–N’hi ha més de 8.000.
•Serveis de proximitat:
–Recollida d’escombraries.
–Servei de neteja.
–Enllumenat.
–Subministrament d’aigua.
–Transport públic.
–Clavegueram.
–Manteniment carrers.
–Parcs i jardins.
–Serveis socials.
–Biblioteques.
–Mercats.
–Pavellons i esportius.
4 - La divisió territorial de l’Estat espanyol: la província
•És una agrupació de municipis.
–Origen: reforma centralista, s. XIX.
–Té un delegat del Govern (representa l’Estat).
–Diputació:
•President.
•Diputats.
•Escollits pels municipis.
–N’hi ha 50.
•Coordina serveis municipals:
–Ajuntaments petits.
–Supramunicipals: camins, boscos, carreteres.
•Dóna assistència als ajuntaments:
–Jurídica.
–Econòmica.
–Tècnica.
4 - La divisió territorial de l’Estat espanyol: la comunitat autònoma
•Descentralització política de l’estat:
–Constitució de 1978.
–17 Comunitats autònomes:
•7 uniprovincials.
•10 pluriprovincials.
•Estatut:
–Competències en exclusiva
–Competències compartides
•Parlament:
–Poder legislatiu
–Sufragi universal.
–Llistes tancades.
•President i consellers:
–Poder executiu
•Tribunal Superior de Justícia
–2 Ciutats autònomes:
•Ceuta i Melilla (Àfrica)
•Competències (en exclusiva o compartides):
–Agricultura i ramaderia.
–Urbanisme.
–Obres públiques.
–Policia pròpia: Catalunya i País Basc.
–Serveis socials:
•Educació.
•Sanitat.
•Gent gran
5 – L’organització política de Catalunya
El poder judicial
•Jutges i tribunals.
•Tribunals de diverses instàncies.
•El Tribunal Superior de Justícia n’és el màxim òrgan.
Altres institucions
•El Consell Consultiu:
–Assessora la Presidència el Consell Executiu.
•La Sindicatura de Comptes:
–Controla la gestió econòmica del Govern.
•El Síndic de Greuges:
–Com a defensor del poble vetlla pels drets dels ciutadans davant de l’Administració
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Societat i economia
- Les diferents societats s’organitzen per gestionar els seus recursos
- Actualment les diferents economies dels països del món estan interrelacionades, ja que la majoria d’empreses d’un estat compren i venen els seus productes a altres països, i fins i tot es traslladen per ser més competitives.
- Economia: s’ocupa de la producció, intercanvi i gestió dels recursos que té una societat per obtenir tot allò que necessita
1. Recursos econòmics (Factors de producció)
- Tot allò que necessita una societat per a viure
- Reserva: tot allò que hi ha a la natura
- Tipus de factors de producció:
* Naturals:
· Aquells que obtenim de la Terra i que poden ser transformats i explotats per a formar part d’una activitat econòmica
· Tipus: - Renovables (sol, vent, aigua)
- Parcialment renovables (animals, plantes, terra fèrtil)
- No renovables (combustibles fòssils i minerals)
- Rendible (ens surt a compte)
- No rendible
* Treball:
· Capacitats físiques i intel·lectuals aplicades en l’obtenció d’allò que volem
· Factor econòmic bàsic (sense aquest no existirien els altres)
· La societat pot ser:
- Consumidors à font de consum (aporten capital en l’adquisició del producte), tota la població
- Productorsà font de producció (aporten força física o intel·lectual en la producció) NO tota la població
* Capital:
· Riquesa acumulada (diners o béns) en un procés de producció à en tot procés es necessita una inversió de capital
· Tipus:
- Capital fix à elements durables que intervenen en la producció
(instal·lacions, edificis: fàbriques, magatzems, oficines)
- Capital circulant à béns que participen o es consumeixen en la producció
(diners en efectiu, matèries primeres, crèdits, mercaderies)
2. Agents econòmics
- Persones i organitzacions que participen en les activitats econòmiques i fan possible l’activitat econòmica
2.1. Empreses
- Organització legal (entitat jurídica) creada per produir, comercialitzar, distribuir o explotar uns béns o serveis amb la finalitat d’obtenir beneficis [produeixen els béns i serveis que la societat necessita]
* Totes les indústries són empreses però no totes les empreses són indústries (banc/clínica: NO fabriquen)
- Tipus segons la propietat:
* Propietat Individual: [1 sol propietari]
· Un propietari que treballa sol i que és l’únic que porta l’empresa
· 1 propietari + treballadors assalariats
* Propietat col·lectiva (societats) [Més d’un propietari]
· Limitades (S.L) : beneficis repartits a parts iguals entre els propietaris que havien aportat el capital per l’empresa. NO cotitzen en la Borsa
· Cooperatives (S.Cop.) : els treballadors són també els propietaris i els beneficis es transformen en riqueses socials (serveis per als socis). Poden haver-hi treballadors no socis
· Anònimes (S.A) : els capital està dividit en unes participacions anomenades accions i que qualsevol persona pot comprar-ne a través de la borsa i així convertir-se en propietari de l’empresa (els propietaris poden anar canviant à accions es poden comprar i vendre)
· Públiques o estatals : pertanyen a l’Estat o ajuntament i són necessàries perquè permeten cobrir serveis econòmicament no rendibles. (capital de l’empresa = impostos)
2.2. Consumidors
- Persones que adquireixen un producte (aporten capital a l’hora d’adquirir un producte)
- Oferta: béns i serveis que s’ofereixen als consumidors perquè els comprin
- Demanda: béns i serveis que els consumidors demanen o volen comprar
(comerç)
- Comerç: actua com a intermediari entre productors i consumidors (relació entre oferta i demanda)
- Té com a objectiu regular els preus dels productes/serveis segons la llei de l’oferta i la demanda
- Llei de l’oferta i demanda:
- Poca demanda i molta oferta à els preus baixen
- Molta demanda i poca oferta à els preus pugen
2.3. Administracions públiques
- Regulen el funcionament de l’activitat econòmica establint un control de preus, garantint una competència justa o defensant al consumidor (eviten el monopoli)
- També ofereix alguns serveis i béns à serveis públics (educació, sanitat, justícia, seguretat)
- Tipus d’administracions públiques:
* De subsistència: [països poc desenvolupats]
· Poques riqueses à es basa en la supervivència
· No excedents à no comerç
· L’estat no hi intervé (quasi no n’hi ha)
· Formada per propietats privades i col·lectives
· ECONOMIA à + Cap ni una
- Empobriment de les famílies
- Escassetat de béns necessaris à dependència dels factors físics
- Inestabilitat econòmica del sistema à incapacitat del progrés
* Capitalista
· Molta riquesa però mal repartida à es produeixen crisis per l’excés
· Els mercat té molt de poder à els preus es basen en la llei d’oferta i demanda
· Formada per propietats privades
· ECONOMIA à + Llibertat a l’hora de crear empreses i obtenir propis beneficis
- Distribució desigual de la renda à genera molta competència
- Escassetat de béns necessaris à inestabilitat econòmica del sistema
* Socialista
· L’Estat té el poder à tothom té un sou i treballa per l’Estat
· Distribució de les riqueses igualatòria
· No propietats privades à són col·lectives (preus decidits per l’Estat)
· ECONOMIA à + Alts nivells de treball à necessitats bàsiques de la població cobertes
- Poca capacitat de reacció i adaptació
- Alts nivells d’ineficàcia
- Falta d’incentius (no promoció)
* Mixta
· Poder repartit entre l’Estat i el mercat
· Els mercat decideix els preus i l’Estat garanteix drets socials
· Formada per propietats privades i col·lectives
· ECONOMIA à + Llibertat a l’hora de crear noves empreses i obtenir beneficis propis + L’Estat pot intervenir i corregir els desajustos del mercat
- És molt difícil que l’Estat i el mercat tinguin un poder igualatori
3. Població i treball
3.1. Població activa
- Persones amb l’edat (16-65 anys), les capacitats (físiques i psíquiques) per treballar i que està treballant en una feina on cobra un sou o està buscant-ne una (voluntat)
- Es divideix en:
* Ocupada: població activa que està treballant en una feina en la qual cobra un sou
* Desocupada: població activa que està buscant una feina (aturats)
- Atur:
* Conjunt de persones en condicions de treballar sense feina (desocupats)
* Actualment és un dels problemes més greus de la societat
* Tipus:
· Cíclic: es produeix quan l’economia entre en un període de crisis (es redueix)
· Estacional: es dóna en feines en les que només necessiten mà d’obra en una època de l’any (turisme, agricultura, pesca)
· Estructural: es produeix quan no hi ha una bona organització econòmica i hi ha aspectes del sistema que no estan ben estructurats (no feina per a tothom). Afecta sobretot a una franja de la població: dones (embaràs), joves i persones de +45 anys
· Tecnològic: causat per la substitució de mà d’obra per màquines sofisticades més productives
* Índex d’atur: percentatge de població activa a l’atur (Espanya = 25,1%)
* Taxa d’activitat: percentatge que relaciona la població activa amb la que està treballant (serveix per saber quanta gent manté a la que no treballa)
3.2. Població inactiva
- Població sense l’edat legal de treballar, les condicions ni la voluntat
- Les mestresses de casa també estan incloses en aquest grup perquè treballen sense cobrar un sou
4. El món del treball
- Sector primari: activitats relacionades amb l’obtenció de matèries primeres (indispensables: aliment)
(recol·lecció, caça, pesca, agricultura, ramaderia, explotació forestal, silvicultura)
- Sector secundari: transformen les primeres matèries ens productes per ser utilitzats
(mineria, indústria, construcció – de edificis)
- Sector terciari: (SERVEIS) No construeixen res, sinó que dóna serveis.
És el sector més diversificat à més gent treballa en el sector
Poca cobertura social
Comerç, transport, turisme, social (educació, sanitat) financers
- Sector quaternari: Està començant a aparèixer només en els països desenvolupats.
(T.I.C, investigació/recerca, alta gestió (política, empresarial)
L’ECONOMIA EUROPEA
Al 1950, per reconstruir Europa després de la 2ª guerra mundial, es va crear un mercat comú (Comunitat Econòmica) entre alguns països per poder competir amb grans mercats com Japó o EEUU, i entre aquests països s’eliminaven els aranzels (impost que s’ha de pagar per emportar un producte d’un país a un altre).
Després, la Comunitat Econòmica es va anar ampliant fins que al 1992 es va crear la Unió Europea, que també es preocupava d’aspectes polítics. Fins al 1896 no va poder entrar Espanya (franquisme). Actualment hi ha 25 estats de la UE, però només 13 comparteixen l’euro (també hi ha països que utilitzen l’euro però que NO formen part de l’UE)
c eficients: no arriben a tothom.
Tot plegat dificulta el seu desenvolupament econòmic.
3. Els transports (III): la revolució dels transports
•Abans de la Revolució Industrial:
–La major part de la població no es desplaça, mai, més enllà de 20 kilòmetres de l’indret on neix, excepte per fugides o deportacions (guerres) i catàstrofes naturals.
–Qui viatja? Soldats, ambaixadors, colonitzadors, exploradors, missioners,...
–Com viatja? A peu, a cavall, en carro, diligència o vaixell.
3. Els transports (IV): la revolució dels transports
•A partir de la Revolució industrial:
–Qui viatja? Aristòcrates, professionals (tècnics i comercials) i treballadors (fluxos migratoris).
–Com viatja?
• Els trens i els vaixells de vapor (s. XIX).
• El motor d’explosió: l’automòbil i l’avió (s. XX)
–Amb quines infraestructures?
•Ports, aeroports, estacions i xarxes de ferrocarril i primeres autopistes (primera meitat s. XX).
3. Els transports (V): la revolució dels transports
•Quan s’inicia?
–Després de la Segona Guerra Mundial.
•Què ho afavoreix?
–Els avenços tecnològics en la construcció de vehicles i infraestructures.
–El creixement econòmic: més producció i més consum.
–L’estat de benestar: drets laborals i serveis socials.
–El turisme de masses: vacances pagades.
•Quins canvis introdueix?
–Més capacitat de càrrega (mercaderies i persones).
–Més velocitat (amb menys temps s’arriba arreu).
–Més seguretat (en persones i mercaderies).
–Menys cost.
–Més diversitat i integració.
3. Els transports (VI): la revolució dels transports
•Quins problemes genera?
–La sinistralitat:
• El cost humà (morts i ferits).
• La despesa econòmica (atenció mèdica, assegurances, subsidis, indemnitzacions,...).
–La despesa energètica.
–La contaminació: emissió de gasos, residus, sorolls,....
–L’impacte paisatgístic.
–La saturació dels espais.
4. Les xarxes de comunicació (p. 91) (I)
•La informació és qualsevol missatge que ens permet precisar o ampliar el coneixement que tenim sobre una cosa.
•La comunicació és el procés que ens permet l’intercanvi d’informació.
•Les xarxes de comunicació són els mitjans que tenim per transmetre informació d’un lloc a un altre: coloms missatgers, correu postal, telègraf, telèfon, ràdio, TV i TIC.
4. Les xarxes de comunicació (p. 91) (II)
•La revolució de les TIC:
–La tecnologia digital.
–Les autopistes de la informació.
–Les comunicacions via satèl·lit.
•Algunes aplicacions:
• La deslocalització dels serveis:
–El teletreball.
–L’educació a distància.
–Congressos, reunions, ...
• L’accés a la informació.
• Les xarxes socials.
4. Les xarxes de comunicació (III)
•L’aparició d’un nou sector econòmic: el quaternari.
•El control de la informació:
•Els mitjans de comunicació de massa.
•Les multinacionals de la informació.
•Les xarxes socials.
•El control de l’espai (satèl·lits).
•Les diferències entre països:
•Països inforics.
•Països infopobres.
5. EL TURISME (I)
•Definició: és qualsevol desplaçament que fem a un lloc fora del nostre entorn habitual, on ens hi quedem almenys 24 hores. Si dura menys parlem d’excursió.
•Dues etapes:
–Abans de la Segona Guerra Mundial:
•Restringit a l’aristocràcia i l’alta burgesia.
•Segones residències d’estiueig.
•Estades en balnearis.
•Grans viatges en vaixell i ferrocarril.
–Després de la Segona Guerra Mundial:
•Aparició del turisme de masses.
5. El turisme (II)
•Les causes de l’aparició del turisme de masses (p. 92):
–La instauració de les vacances pagades.
–La reducció dels horaris laborals.
–L’augment de les retribucions salarials i del nivell de vida.
–La generalització de l’automòbil com a vehicle de transport familiar.
–L’aparició de l’avió per a desplaçaments llargs.
5. El turisme (III): principals destinacions (p. 92)
•Països mediterranis i occidentals d’Europa: França, Espanya, Itàlia, el Regen Unit.
•Amèrica del Nord: els Estats Units.
•El Carib.
•Àsia Oriental: la Xina.
•El nord d’Àfrica: Egipte.
5. El turisme (IV)
•Punts forts del turisme:
–Genera molta activitat econòmica:
•Als països que viatgen: agències de viatges, companyies operadores.
•Als països destinataris: llocs de treball directes (sovint estacionals) i indirectes.
•Punts febles del turisme:
–Impacte paisatgístic:
•Edificació massiva d’habitacles i infraestructures.
–Impacte ambiental:
•Generació de residus.
•Puntes de gran demanda energètica i d’aigua.
•Saturació del trànsit de vehicles.
6. El sector financer (I)
•Definició: totes les operacions destinades a reunir fons destinats a capitalitzar les activitats econòmiques productives i de serveis (p. 93).
•Ha tingut un pes cada cop més creixent i s’ha anat desconnectant del sectors productius: especulació.
•Des de la desregularització imposada per les polítiques ultraliberals, ha escapat al control polític democràtic.
El sector financer (II)
•Classes d’institucions (p. 93):
–Bancs: empreses destinades a fer comerç amb el diner, que cedeixen a les empreses i a la població a canvi d’un interès.
• Públics: tenen la funció de l’emissió de diner, la concessió de crèdits a altres bancs, la gestió de les reserves d’or, les divises, el pagament del deute extern i el control del deute públic: el BCE, els Bancs Centrals Estatals, la Reserva Federal USA.
• Privats: empreses que obtenen beneficis deixant diners i altres productes (valors, accions, obligacions...) a altres empreses i a particulars.
–Caixes d’estalvi: administren estalvis en dipòsit per a la inversió i no tenen ànim de lucre: els beneficis es destinen a tenir reserves i a obra social. Estan en vies de transformar-se en bancs.
–Borsa: mercat específic per a la capitalització de les societats anònimes (tema 1 i «Saps que...?» p. 93).
El sector financer (III)
•La crisi:
–Les activitats econòmiques (empreses privades i sector públic) necessiten capitals en grans quantitats.
–Gran part dels capitals surten dels bancs:
•Els bancs deixen diners.
•Per poder deixar diners en demanen a altres bancs.
•En un moment d’eufòria es deixen diners amb gran facilitat: empreses, administracions i població gasten més del que tenen (per exemple «bombolla immobiliària»), arribat el moment de tornar els crèdits no tots ho poden fer, es produeix l’efecte dominó i tot s’ensorra.
•Els bancs públics rescaten els bancs privats perquè no se’n vagi tot el sistema a passeig.
•Desregulat el poder financer, els polítics, lligats de mans i de peus, esdevenen mers gestors del interessos financers.
•Qui finalment paga és el ciutadà via impostos i retallades socials., que posen en perill l’estat de benestar.
Algunes dades sobre la crisi (I)
•Estat espanyol, any 2012
•1 – 11,5 milions de persones es troben en el llindar de la pobresa: el 22,5% de la població (font: Xarxa Europea contra la Pobresa).
•2 – 580.000 famílies no tenen cap mena d’ingrés reconegut (font: informa Foessa 2011).
•3 – 400.000 desnonats des de l’any 2007 (font: Plataforma d’Afectats per la Hipoteca).
•4 – 4 milions d’habitatges buits (font: <Plan de Infraestructuras, Transporte y Vivienda 2012-2023>).
•5 – En els darrers 15 anys els salaris ha caigut una mitjana del 0,5% anual (font: Vicens Navarro, Temas para el Debate, núm 155)
Algunes dades sobre la crisi (II)
•6 – 800 càrrecs públics estan imputats per corrupció. (font: M. Ángeles López de Celis. El síndrome de Alí Babá).
•7 – 5.778.100 de persones desocupades: una de cada quatre persones en edat de treballar (font: Enquesta de Població Activa, 3r trimestre 2012)
•8 – El 52,34% dels joves no té feina (font: Enquesta de Població Activa, 3r trimestre 2012).
•9 – El 43% dels treballadors a sou cobra menys de 1.000€ al mes (font: INE i Eurostar).
•10 – La despesa en protecció social és del 21% del PIB, quan la mitjana europea és del 27% (font: <Observatorio Social de Espanya>).
•11 – El sistema bancari ha rebut dels contribuents espanyols 110.000 milions d’€uros (l’equivalent al 9% del PIB) en cinc anys (font: Comissió Europea 2012).
------------------------------------------------------------------
TEMA 3: El sector secundari
- S. Secundari: consisteix en l’elaboració de productes de consum a partir de la transformació de les matèries primeres (genera una despesa energètica important)
- Activitats principal: mineria, indústria, construcció
- Per a transformar necessitem matèries primeres
1. Matèries primeres
- Gran varietat d’elements obtinguts de la natura destinats a ser transformats en productes per mitjà de la indústria
- Tipus: - No energètiques (béns, productes) à metalls, pedres precioses, sorres...
- Energètiques (combustibles fòssils) à extretes i cremades (carbó, petroli, gas...)
- Matèries del sector primari à provenen d’animals i vegetals (llana, carn, suro...)
2. Indústries
- Processos de transformació de productes que satisfan a la societat (consum) à maquinària
- Es classifiquen segons:
* Lloc que ocupen en el procés de transformació:
- Base o pesants
- Béns d’equipament
- Béns de consum
* Tecnologia:
- Tecnologia punta
3. Fonts d’energia
- Recursos naturals que generen la força de treball necessària per transformar les matèries primeres
- Tipus:
* NO RENOVABLES: energies extretes i cremades de la natura (emeten residus)
- Combustibles fòssils à substància d’origen orgànic que pot ser transformada en energia
- Petroli (oli mineral format per hidrocarburs, gran poder calorífic)
- Carbó (va ser molt important durant la R. Industrial, s’està substituint)
- Gas natural
- Energia nuclear de fissió à es divideix el nucli d’un àtom d’urani en un altre perquè s’alliberi molta energia (s’alliberen molts residus radioactius)
* RENOVABLES: energies que no provenen de la extracció (no es poden esgotar, però sí contaminar)
- Energia solar (mitjançant la captació de plaques amb cèl·lules fotovoltaiques)
- E. eòlica (moviment d’unes aspes connectades a unes turbines que generen electricitat)
- Calor interna de la Terra (aigües subterrànies calentes)
- Renovable aprofitament de residus (es poden recuperar relativament)
- No renovable emissions de residus + necessitat de moltes terres de cultius per a crear aquests residus (no sostenible)
- ENERGIA NUCLEAR DE FUSIÓ: (fusió de dos nuclis atòmics d’hidrogen per alliberar molta energia)
- No és rendible encara (no suficient tecnologia)
4. Localització industrial
- Lloc en el que situarem una indústria
- Factors que ho determinen:
* FÍSICS (imposats per la natura – eren més importants durant la RI)
|
|
* HUMANS (més important en l’actualitat)
- Comunicacions i transport faciliten el trànsit de mercaderies (ex: túnel dels racons)
- Mercats proximitat als centres de consum (productes frescos)
5. Paisatges industrials
- Espais que han patit una transformació humana
* Acumulació (concentració d’habitants en un mateix espai)
- Caos (no planificació urbanística)
- Insalubritat (malalties provocades pel carbó)
- Baixa esperança de vida (malalties – >20 anys)
* Concentració industrial (fora nuclis urbans)
- Colònies: instal·lació d’una fàbrica al voltant de la qual s’hi construïen escoles, centres esportius, botigues ... per tal que el treballador visqués i treballés en el mateix lloc
- Centres industrials: centres que s’especialitzaven en un tipus d’indústria
* Segregació (separació dels espais segons les activitats que s’hi duen a terme)
- Habitatges van formar un nucli fort de les ciutats
- Indústries situades lluny de les ciutats (reduir contaminació + facilitar transport)
* Especialització de paisatges:
- Paisatge industrial urbà (voltant de les ciutats – indústries d’equipament o consum)
· Polígon industrial
· Parc tecnològic (polígon industrial adaptat a les tecnologies puntes)
- Complexos industrials (concentren indústries de base – necessiten molts territoris)
· Característiques: prop del mar (mercaderies), fàcils d’evacuar (seguretat), gran complexitat d’infraestructures
- Paisatge industrial rural (fàbriques disperses – prop de les matèries primeres)
6. La indústria al món
- Països desenvolupats: (industrialització – gran concentració a l’hemisferi nord i a la costa)
* Amèrica del Nord: - Primera potència industrial (Canadà, EEUU, Mèxic)
- Indústria potent i variada (bones matèries primeres i energètiques)
- Capacitat d’innovació
* Europa occidental: - Representa la tradició de la indústria (inici Revolució Industrial)
- Molta diversitat – petites i mitjanes indústries
- No matèries primeres (sobreexplotació)
- No fonts energètiques
* Japó (+ sud-est asiàtic): - No matèries primeres ni energètiques (béns: peix, energia hidràulica...)
- Potència emergent (era un lloc molt poc desenvolupat – no va ser colonitzat – que es va
començar a industrialitzar en l’àmbit militar, però, degut a la derrota de la Segona Guerra Mundial,
se li va prohibir tenir un exèrcit propi, així que es van especialitzar en altres indústries)
- Sud-est asiàtic (països taller) es van industrialitzar gràcies al Japó
* Xina i antic bloc soviètic: - X: Economia capitalista (moltes hores + sous baixos = preus baixos)
- X: especialitzada en l’àmbit militar
- ABS: moltes matèries primeres, potència a la baixa
* Índia (gran potència industrial de tecnologia punta, molta riquesa mal repartida)
- Països en via de desenvolupament:
* Han trigat en industrialitzar-se
* Molta gent jove sense formació professional (baixa esperança de vida + alta natalitat)
* + demana – oferta salaris baixos
* Estats redueixen impostos per atraure a les indústries
* NO drets laborals
* NO regulacions mediambientals
* Indústries: manufactures artesanals // de base (matèr. primeres) de propietat multinacionals
* DESLOCALITZACIONS: empreses de països rics que, al necessitar molta mà d’obra, es traslladen als països en via de desenvolupament per tenir un cost de producció molt baix - p.67
7. Problemes mediambientals
- La Revolució industrial va comportar:
* Noves relacions socials (persones es traslladen del camp a les ciutats)
* Noves maneres de viure
* Tecnificació (millora de la qualitat i elaboració dels productes)
* Consum compulsiu (capacitat d’adquirir un producte exageradament)
* Impacte mediambiental
· Canvis paisatgístic à reducció de la biodiversitat
· Contaminació (atmosfèrica, de les aigües i del subsòl)
· Acumulació de residus à dificultat per eliminar-los
· Recursos sobreexplotats (competència per obtenir-los)
· Alteració del clima (canvi climàtic)
- Contaminació atmosfèrica:
* Pluja àcida: sèrie d’emissions de fums que combinats amb el vapor d’aigua es provoca una reacció que augmenta l’acidesa de l’aigua
* Alteració de la capa d’ozó: els gasos de refrigeració redueixen la presència d’ozó a l’atmosf.
* Efecte hivernacle: augment de temperatura causat per les emissions de CO2 que al concentrar-les, es forma una capa que no deixa alliberar els rajos solars
- Contaminació de les aigües i del subsòl
* Filtració de productes químics + abocament de residus
- S’han pres mesures (poc efectives):
· Protocol de Kyoto (1997) – firmat per 141 estats, es prometia reduir les emissions de CO2
· Protocol de Nairobi (2012)
CREIXEMENT SOSTENIBLE: economia capaç de continuar augmentant riqueses de tal manera que en el procés no es malmeti el medi ambient
EL SECTOR PRIMARI
-S’encarrega de l’explotació de recursos naturals (activitat imprescindible per sobreviure)
- Recol·lecció, caça, pesca, agricultura, ramaderia, explotació forestal o silvicultura
- Les noves tecnologies han provocat canvis en aquest sector
1. Agricultura
- Activitat del sector primari que consisteix en el conjunt de tècniques i coneixements per a cultivar la terra
- Paisatge à part perceptible de l’espai geogràfic
- Paisatge agrari à part perceptible de l’espai agrari
- Espai agrari à tot allò que conforma el medi on l’home hi ha fet transformacions
1.1. FACTORS QUE DETERMINEN ELS PAISATGES AGRARIS: (varietat)
* Físics (modifiquen el p. natural segons les característiques geogràfiques del lloc)
• Clima à insolació, vents, precipitacions, temperatura
• Relleu à altitud, orientació, pendent (zones planes – terrasses)
• Fauna i flora
• Aigua à rius, aqüífers
• Sòl à textura, humitat, acidesa
* Humans (modifiquen el paisatge com a resultat de l’activitat humana)
• Població à volum total de persones que habiten en un lloc
• Poblament à manera com es distribueix la població pel territori
§ Tipus: - Concentrat (escassetat d’aigua)
- Dispers (abundància d’aigua)
• Context històric i cultural à determina el règim de propietat, la distribució d’explotacions agràries i els diferents tipus de conreus
• Desenvolupament econòmic i tecnològic à si no hi ha excedents no serà possible millorar l’agricultura amb maquinària i altres tractaments
• Política agrària de les administracions à protegeixen o no alguns productes per evitar excedents en el mercat mitjançant subvencions o ajuts econòmics
1.2. CLASSIFICACIÓ DE PAISATGES AGRARIS: (segons ...)
- Varietat de productes:
* Monocultius: (1 sol cultiu – agricultura de mercat)
* Policultius: (+ d’un cultiu – agricultura de subsistència)
- Aprofitament de les parcel·les: (productivitat)
*
|
|
Intensiva:
• NO descans de les parcel·les
• Màxim rendiment à parcel·les reduïdes
* Extensiva:
• Es deixa reposar la terra (guaret) à No s’aprofiten els extensos terrenys
- Ús del reg: (aportació d’aigua)
* Secà (aigua de la pluja)
* Regadiu: aportació de l’aigua per mitjans artificials (subsòls o canalitzacions)
- Règim de propietat de la terra:
* Propietat privada (1 sol propietari o empresa)
* Propietat pública o comunal (pertanyen a una institució pública – Estat o Ajuntament)
- Extensió de l’explotació
* Minifundi à explotació agrària de poques hectàrees (-10 ha)
* Mitjana à explotació agrària de 10 a 300 ha.
* Latifundi à explotació agrària de grans terrenys (+300 ha)
- Tipus de parcel·les:
* Camps closos (bocage) [Irlanda]
• Parcel·les clarament diferenciades (agricultura intensiva)
* Camps oberts (openfield) [Andalusia]
• Camps no determinats (agricultura extensiva)
- Finalitat o nivell tècnic:
* Tradicional o de subsistència (països en via de desenvolupament)
* Comercial (països desenvolupats)
2. Agricultura tradicional o de subsistència (països subdesenvolupats)
- Característiques:
*
Autoconsum à NO excedents (no mercat)
Autoconsum à NO excedents (no mercat)
* Policultiu (diversos conreus à alimentació variada
*
|
Tècniques rudimentàries à No tecnologia
* Dependència dels factors climàtics
* Molta mà d’obra
* Desgast de les terres (empobriment)
* Mala qualitat de les llavors
- TIPUS DE SISTEMES:
* Itinerant (per cremació) à més antiga de totes
• Situació: zones equatorials i tropicals
• ARTIGATGE à preparació d’un tros de terreny mitjançant la cremació dels boscos, sobre el qual dipositaran les cendres de la cremació com adob. Conreen el terreny durant un període (4 anys) i quan ja no dóna més beneficis, l’abandonen i ho repeteixen en un altre lloc
• Utilitzat per pobles nòmades
• Productes: mill, blat de moro, mongetes, cotó ...
* Extensiva de secà:
• Situació: zones de sabana (Àfrica)
• Propietat comunal (de tot el poblat)
• Zona de secà à hàbitat concentrat (poblats)
• Rotació de cultius i pasturatge: deixen un terreny en guaret (per falta de tecnificació) en el qual van els animals a pasturar (l’adoben)
* Irrigada de l’arròs à +important ja que és de la que s’obté + producció
• Situació: Àsia monsònica
• Conreus inundats
• Intensiva à no reposen (l’arròs no té la propietat d’empobrir el sòl)
• Conreus dividits en feixes (terrasses)
•
|
• Necessitat de molta mà d’obra
3. Agricultura comercial (països desenvolupats)
- Característiques:
* Objectiu: vendre productes à produir al màxim amb el mínim cost
* Mecanització à menys mà d’obra (reducció de costos)
* Especialització de la producció (monocultius)
* Comercialització dels productes (fer atractiu el producte)
- TIPUS DE SISTEMES
* Extensiva:
• Situació: EEUU, Canadà, Austràlia, Europa
• Monocultiu à blets (gran àrea on s’ha especialitzat un tipus de conreus)
• Tipus de zona: grans planes de terreny (terrenys fàcils de mecanitzar)
* Plantació
• Situació: zones on l’agricultura és generalment de subsistència
• Grans extensions que necessiten molta mà d’obra
• Les explotacions són de propietat multinacionals de països desenvolupats
• Productes: cafè tabac, cacau, cotó
• Això ha comportat l’aparició de la INICIATIVA DEL COMERÇ JUST*
* Intensiva
• Situació: Europa Occidental (mediterrani) Ex: hivernacles
• Petites propietats on hi treballa poca gent (molt tecnificada) à rendibles
• Productes: cereals, olivera
4. Explotació forestal: (o silvicultura)
- Desforestació: abús en l’explotació dels boscos
- Les talles abusives es fan sobretot per pastures, fusta, artigatge i per noves poblacions
- En els països desenvolupats els boscos estan augmentant (ja no es dediquen a l’agricultura i aquests s’han pogut repoblar) à 30% de la massa continental és bosc
- TIPUS DE BOSCOS:
* Tròpic i subtropical (selva)
• Situació: tròpic de Càncer i Capricorn
• + varietat i diversitat de flora i fauna
• Fusta de més qualitat à té un gran risc de sobreexplotació
* Bosc temperat
• Situació: zones més poblades (+ explotat à dimensions reduïdes)
• Fulla caduca (ex: castanyers, faig, roures)
• No fusta de molt bona qualitat à està guanyant terreny (països desenvolupats)
• Bosc mediterrani à arbres adaptats a un clima molt extrem (molts incendi)
* Bosc boreal
• Situació: USA, Rússia
• Fulla perenne
• Utilitat: materials de construcció + indústria del paper
• Més explotat à explotació controlada (es deixa regenerar)
- RECURSOS FORESTALS (utilitat del bosc)
* La fusta és el principal recurs que obtenim del bosc i és utilitzada per a:
• Pasta per a fer paper (40%)
• Materials de construcció + fabricació de mobles (40%)
• Combustible (20%)
* També aprofitem aliments (bolets, fruits silvestres) i altres productes (suro, resina)
* Activitat d’oci (atracció turística, senderisme, rural ...)
• Però això ha provocat una deterioració del bosc (No lleis que ho regulin)
* IMPORTÀNCIA DEL BOSC:
• Regulació del CO2
• Mantenir la biodiversitat
• Frenar la desertització
• Mantenir l’equilibri en el règim de pluges (no situacions extremes – humitat)
5. Ramaderia
- Activitat del sector primari que consisteix en la cria i l’engreix d’espècies terrestres per obtenir-ne aliments (carn, llet, ous = o altres productes (llana)
- TIPUS DE SISTEMES:
* Tradicional:
• Gairebé sempre s’utilitza com a complement de l’agricultura itinerant
• Ús familiar à poca producció (no cuidats mèdics i poc ramat – són nòmades)
* Mercat o comercial: (destinada a ser venuda)
• Intensiva o estabulada: animals tancats en granges i alimentat amb pinsos
§ Es basen en la quantitat, no la qualitat (rendibles à molta producció)
§ S’estudia cada detall (volen donar bones condicions, tot i estar tancats)
• Extensiva o de pastura: bestiar alimentat per l’herba de les pastures (aire lliure)
§ Poc tecnificada à menys quantitat però més qualitat
§ Els animals són completament lliures mentre pasturen (identificació)
• Transhumant: bestiars canvien de pastures seguint uns camins marcats (canyades) segons l’estació de l’any (temperatura) à ovelles, cabres
6. Pesca
- Activitat del sector primari que consisteix en l’obtenció d’espècies aquàtiques
* Tradicional:
• S’aconsegueix el que es necessita per menjar
• Arts de pesca rudimentaris (permeten poques captures)
* Comercial o de mercat: (millora de les arts de pesca)
• Litoral (cabotatge) Ex: Gambes de Palamós
§ Es mantenen en les fronteres jurisdiccionals
§ Petita embarcació que se’n va a navegar durant poca estona
§ Poques captures à disminució d’aquest sistema
• D’altura
§ Grans embarcacions que naveguen per alta mar durant un període llarg
§ Menys qualitat però + quantitat (peixos són congelats) à piscifactories
• Aqüicultura
§ Vivers de peixos en els que es fan créixer determinades espècies
7. Sector primari a Espanya i a Catalunya
- Agricultura:
* ESP: contrast de dimensions de propietat (Galícia – minifundi / Andalusia – latifundi)
* CAT: majoria d’explotacions són familiars à 15% economia (vinya és molt important)
• Clima de secà (Llobregat + Nord): cereal, vinya, fruits secs, horta
• Clima humit (Llobregat + Sud): pastures, blat de moro (abans pels farratges - Lleida), flors (Maresme), horta, patates (Plana de Vic)
- Ramaderia:
* CAT: representa més de la meitat de l’economia (granges de porcí)
- Pesca:
* ESP: cabotatge (en crisi), és més utilitzada la d’altura
* CAT: no hi ha piscifactories
- Silvicultura à sector poc important
* Molt escassa à llenya poc rendible (mala qualitat) [incendis molt freqüents]
Unió Europea decideix l’economia agrària segons l’extensió dels conreus. Donen diners a grans propietaris perquè no hi hagi excedents
Catalunya rep 1/7 dels beneficis en l’agricultura
MOLTS PRODUCTES à PREUS BAIXES
No hay comentarios:
Publicar un comentario