La geodinàmica interna de la Terra
1. Mètodes d’estudi de l’interior de la Terra
- Geodinàmica interna de la Terra à conjunt de processos geològics que afecten l’interior de la geosfera terrestre i que en condicionen l’evolució
- Geofísica à ciència que estudia la geosfera terrestre aplicant els mètodes de la física
- Objectiu: conèixer l’estructura interna de la Terra
- Dificultat: 6378 km de radi de la Terra
- Mètodes d’estudi de l’interior de la Terra:
- M. G. directes:
* Es basen en l’observació i anàlisis dels materials (permeten deduir dades del terreny)
* Estudi de les roques de afloraments: entendre la disposició materials
* Estudi dels magmes: proporcionen dades de materials de profunditats moderades – d’on provinguin els magmes
* Perforacions o sondatges: extracció de materials de profunditats (testimonis). Inconvenient : poca perforació (12km)
- M. G. Indirectes:
* Estudia de quina manera es comporta l’interior de la Terra amb relació a una propietat física, química o matemàtica
+ Gruix = + gravetat
|
* M. Geotèrmics: estudi de la quantitat del flux de calor de l’interior que arriba a la superfície (termòmetre)
* M. Magnètics: estudi de les variacions del camp magnètic (magnetòmetre)
* M. Elèctrics: estudi de la resistivitat de les roques (voltímetre)
- Resistivitat: capacitat d’oposar-se a la conducció del corrent elèctric
* M. Sísmics: basats en l’estudi de la propagació de les ones sísmiques (sismògraf)
2. Moviments sísmics
- Sismologia à ciència que s’encarrega d’estudiar els moviments sísmics (causes+forma propagació)
- Moviment sísmic o terratrèmol:
* Moviment que es produeix en una zona interna de la superfície terrestre
* Causes: trencament de les roques per acció de les forces que les comprimeixen o les estiren
* Trencament à propagació del moviments (ones sísmiques)
- Ona sísmica:
* Vibracions manifestades a la superfície provocades pel moviment o trencament de l’escorça
* Tipus:
- Ones P (Primàries o Longitudinals)
· Vibren en la mateixa direcció
· Ràpides à primeres en arribar a la superfície
- Ones S (Secundàries o Transversals)
· Vibren perpendicularment a la direcció de propagació
· Són més lentes
· No travessen líquids
* La velocitat de transmissió de les ones P i S depèn de la rigidesa de les roques que travessen.
* Refracció : canvi de direcció de la ona al passar d’un medi a un altre
* Discontinuïtat: canvi de material (provoca un augment o disminució de la velocitat de les ones) à D. De Mohorovicic (10-70km), D. De Gutenberg (2.900km) D. Lehman (5.000km)
* Zones d’ombra: zones on no es detecta les ones sísmiques generades per un terratrèmol (refracció per causa d’un canvi d’estat del material sòlid – líquid)
- Hipocentre o focus:
* Punt de l’escorça on es produeix el moviment
- Epicentre:
* Punt de l’escorça situat en la vertical del focus o hipocentre
2. L’estructura interna de la terra
- Existeixen dos models d’estructura interna de la Terra:
a) Model químic o estàtic
- Es basa en la composició química dels materials que formen la geosfera.
* Escorça: capa externa i sòlida de la terra
· Escorça continental (35km): formada per materials de composició i edat variades (granit)
· Escorça oceànica (10 km): formada per materials homogenis i joves (basalt)
· Límit à Discontinuïtat de Mohorovicic (12-70km)
* Mantell: capa que va des de l’escorça fins al nucli
· Mantell superior: materials menys densos (olivina)
· Límit à Discontinuïtat de Gutemberg (2.900km)
* Nucli: capa més interna que va des la D. Gutemberg fins al centre de la Terra (6378km)
· Nucli extern: aliatges de níquel i ferro
à Discontinuïtat de Lehman (5120km) – separa el nucli intern del extern
· Nucli intern: ferro
b) Model físic / mecànic
- Es basa en el comportament físic dels materials que formen la geosfera.
* Litosfera:
· Capa més externa i superficial (0-100km) formada per l’escorça i la part externa del mantell
· Formada per materials rígids i està dividida en les plaques tectòniques o litosfèriques
· S’hi troba la D. De Mohorovicic (entre l’escorça i el mantell)
* Astenosfera:
· Capa de materials que es troben sota la litosfera (100-400km)
· Correspon a una part del mantell
· Formada per materials plàstics (fàcils de moure) sobre els quals suren les p. tectòniques
* Mesosfera:
· Capa que hi ha sota l’astenosfera (400-2900km: D.Gutenberg) à part + interna del mantell
· Materials més rígids que a l’astenosfera
* Endosfera:
· Zona més interior de la Terra à arriba fins al centre (6378km)
· Materials més rígids que en la mesosfera (excepte en la d. De Lehman – materials fluids)
3. El cicle geològic intern
- Conjunt de processos geològics interns que es van produint de manera cíclica a l’interior de la litosfera i que són responsables de la formació de noves roques i serralades i deformació dels materials
- Geodinàmica à conjunt de transformacions físiques i químiques que experimenten els materials de les capes més superficials a causa dels canvis continus que s’hi produeixen
- TIPUS DE ROQUES:
* Sedimentàries:
· Formades a l’escorça per sediments procedents de l’erosió i els transport pels rius fins a les conques on s’acumulen i sedimenten
· Els sediment es transformen en roques mitjançant la diagènesi
· Diagènesi à compactació a causa del pes dels materials acumulats i la pèrdua d’aigua
* Metamòrfiques:
· Formades per la submissió de les roques a altes temperatures i pressions, provocant així uns canvis químics que canvien la estructuració dels seus minerals
· Metamorfisme pot afecta tant a sedimentàries, magmàtiques o metamòrfiques
* Magmàtiques:
· Es formen per la consolidació del magma
· Tipus:
- Plutòniques/Intrusives à magma solidificat lentament i a profunditat (Granit)
* Orogènesis à formació de serralades
CICLE DE LES ROQUES
- Tipus: * M. Tèrmic à augment de temperatura
- M. De contacte à magma encaixat entre dos roques i les metamorfitza (calor)
* Dinamometamorfisme à augment de pressió (fricció dels blocs de roques)
3.2. Fusió
- Procés pel qual desapareix l’estructura pròpia de les roques originals i es produeix una homogeneïtzació dels materials ( gran augment de pressió i temperatura)
-Massa fosa i homogènia resultant à magma.
3.3. Solidificació
- La solidificació pot ser per:
* Intrusió: entre roques sòlides existents, aquesta solidificació pot ser en massa o en esquerdes
* Efusió: el magma surt a l’exterior (lava) on es refreda i es converteix en roca magmàtica
3.4. L’orogènesi
- Les forces internes deformen l’escorça terrestre i, quan això provoca la formació de muntanyes, es produeix una orogènesi (afecta a totes les roques de la superfície de l’escorça).
- Serralades formades = orògens
Informació sobre algunes roques
Basalt
Tipus
Magmàtica Intrusiva
Característiques morfològiques
Molt dens, cristalls petits d’olivina, color negre i refredament ràpid.
Formació
Es forma a l’interior de l’escorça a partir del magma.
Profunditat
Superfície
Peridotita
Tipus
Magmàtica Intrusiva
Característiques morfològiques
Densa, Cristalls no tan grans i color marronós.
Formació
Es forma a l’interior de l’escorça a partir del magma.
Profunditat
Sota escorça
Obsidiana
Tipus
Magmàtica Extrusiva
Característiques morfològiques
Brillantor vítria, fractura concoïdal.
Formació
Es forma a l’exterior de l’escorça a partir del lava.
Profunditat
Superfície
Bomba
Tipus
Magmàtica
Extrusiva
Característiques morfològiques
Disparades a molta velocitat, porus, 2 tipus: crosta de pa i alveolar.
Formació
Es forma a l’exterior de l’escorça a partir del lava.
Profunditat
Superfície
Escòria
Tipus
Magmàtica Extrusiva
Característiques morfològiques
Refredament a l’interior i s’acaba de refredar a l’exterior.
Formació
Es forma a l’exterior de l’escorça a partir del lava.
Profunditat
Superfície
Pissarra
Tipus
Metamòrfica
Característiques morfològiques
Color fosc, fractura laminar, 2 tipus.
Formació
Es forma per metamorfisme, en sotmetre’s a altes pressions i/o temperatures sense que s’arribi a fondre.
Profunditat
Superfície
Esquist
Tipus
Metamòrfica
Característiques morfològiques
Vetes, fractura laminar i color gris.
Formació
Es forma per metamorfisme, en sotmetre’s a altes pressions i/o temperatures sense que s’arribi a fondre.
Profunditat
A l’interior
Gneis
Tipus
Metamòrfica
Característiques morfològiques
Estructura ordenada, color verdós, semblança al granit i s’obté d’un aflorament.
Formació
Es forma per metamorfisme, en sotmetre’s a altes pressions i/o temperatures sense que s’arribi a fondre.
Profunditat
A l’interior
Marbre
Tipus
Metamòrfica
Característiques morfològiques
Propietat d’efervescència, fractura i color blanc.
Formació
Es forma per metamorfisme, en sotmetre’s a altes pressions i/o temperatures sense que s’arribi a fondre.
Profunditat
A l’interior.
Calcària
Tipus
Sedimentària
Característiques morfològiques
Color ocre, impermeable, rígida, bicarbonat de calci i efervescent.
Formació
Formades per minerals calcaris.
Profunditat
Superfície
Halita
Tipus
Sedimentària química
Característiques morfològiques
S’humiteja al tacte, color rosat blanquinós, fractura laminar i gust salat.
Formació
Es forma a partir de la precipitació de substàncies dissoltes en aigua.
Profunditat
Superfície
Guix
Tipus
Sedimentària química
Característiques morfològiques
Soluble, tou, color blanquinós i permeable.
Formació
Es forma per metamorfisme, en sotmetre’s a altes pressions i/o temperatures sense que s’arribi a fondre.
Profunditat
Superfície
Granit
Tipus
Magmàtica Intrusiva
Característiques morfològiques
Quars, Mica i feldspat. Cristalls grans, textura irregular i rodona als rius.
Formació
Es forma a l’interior de l’escorça a partir del magma.
Profunditat
Sota escorça
4.1. Tectònica
- Part de la geologia que estudia com es generen les forces que deformen i disloquen la litosfera (causades pels moviments de convecció)
- Teoria de la tectònica de plaques: “la litosfera dividida en plaques tectòniques o litosfèriques que es mouen damunt l’astenosfera a causa dels moviments de convecció i de la fluïdesa dels materials de l’astenosfera”.
4.2. Tectogènesis
-Conjunt de processos a causa dels quals les roques són deformades per l’efecte de la pressió, temperatura i les forces de compressió i distensió.
- Estrats: capes de roca superposades que tenen característiques diferencials (fràgils, plàstics)
- Les estructures geològiques derivades de la tectogènesi són:
* Diàclasis à fractures dels estrats fràgils que no causen moviment
* Falles à fractures dels estrats fràgils que causen moviment en els blocs rocosos
* Plecs à curvatures dels estrats de materials plàstics
5. Moviments sísmics
- Sismologia: branca de la geologia que estudia els terratrèmols i la propagació de les ones sísmiques que es generen
- Tsunami: ona gegant provocada per un terratrèmol submarí que es desplaça a grans velocitats
- Sismògraf: aparell que serveix per detectar moviments sísmics (consisteix en un pèndol que no es mou amb un punxó al final que escriu en el tambor, si el tambor rep vibracions es mourà segons aquestes vibracions i el punxó dibuixarà les línees segons les vibracions)
5.1. Intensitat i magnitud dels terratrèmols
- Hi ha dues maneres de mesurar la violència d’un terratrèmol:
* Intensitat: es basa en l’efecte del sisme en estructures i sensacions de les persones (subjectiu)
- Escala utilitzada à Mercalli o MSK
* Magnitud: es basa en l’energia sísmica alliberada de manera objectiva i fiable (objectiva)
- Escala utilitzada à Richter
No hay comentarios:
Publicar un comentario