Ciencies Naturals: Conca lacustre

CONCA LACUSTRE DE BANYOLES

1. El relleu i la seva representació

- Relleu:  aspecte que adopta l’escorça de la Terra, tant pel que fa als continents emergits, com als fons oceànics

- Importància de l’estudi del relleu:

- Planificar correctament les actuacions que les persones desenvolupen en el territori sense l’aparició de determinats riscos

- Predir per on anirà un riu

- Més pràctic

- Topografia: tècnica que estudia la manera com situar un indret a l’escorça

- Mapa topogràfic: forma de representació del relleu d’una determinada zona a una escala cartogràfica determinada

- Escala d’un mapa: relació matemàtica entre les dimensions reals d’un territori i el dibuix representat en el mapa

- Corbes de nivell: conjunt de punts en el mapa que tenen la mateixa altitud a la realitat

- L’equidistància de les corbes de nivell és la diferència d’altitud entre diferents punts representats en el mapa

2. Situació geogràfica de la conca lacustre

- Fotocopies

3. Aportació d’aigua a través del subsòl

Mapa geològic à s’hi representen els diferents tipus de roques i la tectogènesis (falles i cabussaments)

Tall geològic: interpretació gràfica, en un pla vertical de l’estructura geològica del subsòl

                                                (tall a la terra per veure el seu interior)

Roques sedimentàries dels afloraments de la conca lacustre:

	CALCÀRIA	GUIXOS	MARGUES
Grup roques	Sedimentària química	Sedimentària química	Sedimentària química
On afloren?	Muntanya	Conca	Pic muntanya
Processos geològics externs que afecten	Erosió i meteorització (+ diàclasis)	Erosió i meteorització (+ precipitacions)	Erosió
Comportament amb l’aigua	No es dissolen, però la filtren (guixos)	Es dissolen	Impermeables
Comportament respecte el llac		S’enfonsa sostre d’argiles i apareix l’estany	Reté l’aigua i provoca la dissolució de guixos (aparició de l’estany)

TRAVERTINS:

- Sedimentària bioquímica

- Afloren a les estunes/cubetes

- Formació: a la sortida de la cubeta, es dissolen els guixos i al pujar l’aigua aquesta arrossega bicarbonat i carbonat de calci, que hauria de reaccionar amb el diòxid de carboni perquè els guixos es pugin dissoldre. Però a l’estany hi ha unes algues que agafen el diòxid i no permeten la reacció, així que les partícules dels guixos precipiten i sedimenten, formant així, el travertí

- S’hi observen fòssils vegetals, que van ser soterrats per sediments de calcàries

LES ESTUNES

- En les estunes (sud de l’estany) s’hi poden observar travertins amb estrats molt fracturats degut a les forces tectòniques de l’erosió i a la fragilitat del travertí (assentat sobre guixos)

- La superfície de les esquerdes està polida degut a l’erosió de l’aigua

- Columna estratigràfica: conjunt d’estrats segons la seva profunditat

4. Formació de l’estany i dels estanyols

Estany de Banyoles à forma de cacauet o de número 8

- Formació: suma de diferents enfonsaments. Cadascun d’aquests enfonsaments forma una cubeta a tall d’embut amb aigua sortint pel seu fons.

- Llargària màxima: 2560 m.                        - Amplada màxima: 848 m.

- Fondària màxima: 130 m.                         - Amplada mínima: 320 m.