socials: el sector terciari o de serveis

EL SECTOR TERCIARI o DE SERVEIS

1.Característiques del sector terciari

•Les activitats econòmiques que ni extreuen ni transformen.

•Ofereixen i distribueixen serveis a empreses i particulars.

•Requereixen una relació entre qui ofereix el servei i l’usuari.

1.1 Tipus de serveis: dos criteris de classificació 

•1.1.1 – Els destinataris

•1.1.2 – La titularitat

•1.1.1 Qui els rep?

–Productors i empreses

–Població

•1.1.2 Qui els presta?

–Públics

•En exclusiva

•Concertats

–Privats

Qui presta els serveis?

Titularitat

SERVEIS PÚBLICS

Estatals (en exclusiva)

Gestió

Subvenció al 100%

Supervisió

Delegats a altres administracions: Autonomies, Diputacions, Municipis (en exclusiva)

CONCERTATS:

Supervisats i en part subvencionats per l’Administració

Gestionats per empreses privades:

Defensa, Justícia, Seguretat, Ordre públic, Transports Manteniment, Equipaments, Serveis Socials(Estat del benestar), Ídem (els mateixos), Les ONG.

PRIVATS

A PERSONES (Botigues, advocats…)

A EMPRESES(Consultoria, informàtics, publicitat…)

On es localitzen els serveis? (I)

•És el sector predominant en els països desenvolupats:

–Aporta més del 70% del PIB.

•Què és el PIB?

•Què és el PNB?

–Ocupa cap el 70% de la població activa.

–Procés de terciarització

–Aparició d’un nou sector econòmic: el quaternari. (consulteu les p. 83 i 84 del llibre de text).

On es localitzen els serveis? (II)

•Els factors del procés de terciarització:

1 - L’elevada renda dels habitants.

2 - El compromís dels governs a facilitar uns serveis socials bàsics.

3 - La mecanització i la falta de productivitat dels sectors agrícola i industrial, que cada vegada necessiten menys treballadors.

4 - La terciarització de les empreses: tecnologia punta i deslocalització de les indústries.

On es localitzen els serveis? (III)

•Als països subdesenvolupats generen, de mitjana, la meitat (50%) de la riquesa:

–Es concentren en àrees urbanes.

–Estan relacionats amb el turisme.

• En els països més pobres tenen molt menys pes; amb prou feines arriben a generar el 20% de la riquesa:

–Els serveis són escassos i de mala qualitat

–Ineficients: sobredimensionats.

–Ineficaços: no arriben a tothom.

La deslocalització dels serveis

•És un fenomen nou relacionat amb:

–Les TIC.

–La globalització de l’economia.

•Són serveis que es realitzen en llocs allunyats de l’usuari.

•L’Índia és el país emergent que més s’ha beneficiat d’aquesta deslocalització.

•Un exemple: la deslocalització del servei de diagnosi dels hospitals americans.

2. El comerç 

•Conjunt d’activitats que tenen com a finalitat l’intercanvi de béns i serveis:

–El venedor (oferta).

–El comprador (demanda).

–El bé o el servei (mercaderia).

–El lloc de l’intercanvi: mercat físic o virtual.

•Depèn de 3 factors:

–El grau de desenvolupament dels transports i les infraestructures.

–La mida del mercat (del mercat local al virtual).

–La riquesa de la població.

2.1 El comerç interior (p. 87) (I)

•Es realitza dins les fronteres d’un Estat o d’un mercat comú (eliminació d’aranzels).

•Als països subdesenvolupats:

•Comerç local.

•Transaccions petites: pocs diners i pocs productes.

•Pervivència del bescanvi.

•Als països desenvolupats:

•Comerç molt diversificat i que abasta tot el territori.

•Transaccions grans: molts diners i molts productes.

•Complexitat en la distribució: majorista i minorista (consulteu la diapositiva següent).

•Forta afectació de la crisi: davallada del consum familiar.

2.1 El comerç interior 

•Hi participen dos intermediaris comercials:

–El comerciant com a empresa de venda a l’engròs (majorista): compra als productors per vendre als distribuïdors més petits. Per exemple: Mercabarna.

–El comerciant com a establiment de venda al detall (minorista): compra al majorista i ven directament al consumidor.

•Formes del comerç al detall:

-Venda ambulant al carrer.

-Botiga i parada del mercat municipal.

-Supermercat.

-Hipermercat.

2.2 El comerç exterior

•És l’intercanvi de béns i serveis entre estats o entre mercats comuns:

–IMPORTACIONS: béns i serveis que un país compra.

–EXPORTACIONS: béns i serveis que un país ven.

•Indicadors comercials:

• La balança comercial: és el valor en diners de les exportacions de productes menys el valor en diners de les importacions de productes (BC=E-I).

• La balança de pagament: és el valor en diners de totes les exportacions (productes, serveis, patents,...) menys el valor en diners de totes les importacions (BP=E-I).

• Resultats: superàvit (E>I), equilibri (E=I), dèficit (E<I).

2.2. El comerç exterior (II)

•2.2.1 Les polítiques sobre el comerç exterior :

–Lliurecanvisme o lliure mercat.

–Proteccionisme.

•2.2.2 Les desigualtats en el comerç exterior :

–Els països poc desenvolupats venen barat (matèries primeres) i compren car (productes acabats, més valor afegit).

–El 60% del comerç mundial es realitza entre el 13% de la població.

–El comerç mundial està regulat per acords que s’estableixen a l’Organització Mundial del Comerç (OMC).

–Molts països s’uneixen en blocs comercials:

•Àrea de lliure comerç: s’eliminen els aranzels duaners entre els països que el formen (NAFTA, UE).

•Unió duanera: a més exerceixen una política duanera conjunta: SACU, UE.

•Unió per un producte en concret: CECA (carbó i acer), OPEP (petroli).

2.2. El comerç exterior (III) : principals fluxos comercials 

a Unió Europea, Amèrica del Nord i el Japó: el 13% de la població controla el    60% del comerç internacional.

•Els països emergents més dinàmics del sud-est asiàtic: Xina i l’Índia i els anomenats «dragons asiàtics» (Corea del Sud, Singapur, Taiwan,. ..).

•Controlen gran part del comerç mundial.

•Controlen les institucions del comerç internacional:

–OMC: 150 estats.

–OCDE.

•La recerca d’alternatives:

–Les organitzacions que promouen el comerç just 

3. Els transports (II)

•Els països subdesenvolupats tenen:

–Males infraestructures: poques, en mal estat i gens integrades.

–Mitjans antiquats: envellits, poc segurs, sobreexplotats.

–Mitjans inufOrganització política del territori 

•Per naturalesa o per pacte, l’home viu en societat:

–Societats primitives: petites, rurals, jeràrquiques, sobreviuen preservant allò que ha anat bé (tradició).

–Societats modernes: grans, urbanes, complexes, orientades al futur i a la innovació.

1 – Els poders de l’Estat democràtic. 1.1 Règims polítics (p. 108)

Què és un règim polític?

•El totalitarisme o dictadura

•Qui té el poder?

–El dictador

•Quines limitacions té la ciutadania?

–Manca de drets

•De participació

•D’apel·lació

–Manca de llibertats:

•D’expressió

•D’associació.

•La democràcia

•Qui té el poder?

–Sobirania popular

–Constitució

–Sufragi universal

•Com s’organitza el poder?

–Poder legislatiu: Parlament

–Poder executiu: Govern

–Poder judicial: Tribunals

1 – Els poders de l’Estat democràtic. 1.2 Les formes de govern (p. 109)

La representació de l’Estat

•Monarquia

–Hereditari

–Vitalici

–Classes:

•Absoluta

•Parlamentària

•República

–Electe

•Via directa: EEUU, França

•Via indirecta (Parlament): Itàlia

–Temporal

–Classes:

•Totalitària

•Democràtica

2. L’Estat i la nació (p. 110-111) (I)

Què és l’Estat?

•Definició

•Característiques:

–El territori: espai terrestre, marí i aeri.

•Fronteres naturals.

•Fronteres ètniques.

•Fronteres artificials.

–La sobirania

–La població:

•Ciutadans de ple dret.

•Població estrangera legal.

•Població estrangera il·legal

•Població en trànsit.

–El poder jurídic

Què és la Nació?

•Definició

•Característiques

–Espai geogràfic

–Trets d’identitat

–Consciència nacional

•Fronteres estatals i límits nacionals

–Estats nacionals: Islàndia

–Estats plurinacionals: Espanya

–Nacions pluriestatals: la nació kurda

3 – Els tipus d’estats 

•Un sol estat:

-Centralitzat

•Poder concentrat

•Divisió administrativa

•Origen: Absolutisme, Revolució francesa i reforma de Napoleó.

-Descentralitzat

•Estat únic amb competències exclusives

•Autonomia territorial amb certa capacitat legislativa:

•Constitució i estatuts d’autonomia.

•Una associació d’estats:

-L’Estat federal

•Cada estat de la federació és i es manté independent.

•Decideixen crear un nou estat, només per:

–La defensa.

–La política exterior

–L’emissió de moneda

–El comerç exterior

–L’Estat confederal

4 - L’organització política de l’Estat espanyol (III)

El cap de l’Estat

•El rei o la reina:

–Màxima autoritat.

–Funció representativa.

–Àrbitre i moderador entre les institucions.

El poder executiu

•El govern:

–El President/a: elegit pel Congrés del Diputats, a proposta del rei, segons els resultats electorals.

•Sessió d’investidura.

•Moció de censura.

–El ministres: designats i cessats pel cap de Govern (el President).

–El Consell de ministres.

•Propostes legislatives.

•Decret llei .

4 - L’organització política de l’Estat espanyol (IV)

El poder legislatiu

•Sistema bicameral:

•Les Corts Generals:

–El Congrés dels Diputats o cambra baixa:

•Principal òrgan legislatiu.

•Control del govern i aprovació pressupostos.

•Elecció per sufragi universal, cada 4 anys, per sistema indirecte (llistes tancades).

–El Senat o cambra alta:

•Revisa les lleis aprovades al Congrés (les hi pot retornar).

•Representació territorial.

•Elecció, cada 4 anys, directa.

•Senadors designats per les Comunitats Autònomes.

–La ILP (Iniciativa Legislativa Popular).

•Avalada per un grup parlamentari.

•500.000 signatures.

El poder judicial

•Els jutges i els tribunals de justícia:

–El Consell General del Poder Judicial: màxim òrgan de govern dels jutges.

–El Tribunal Suprem.

–Els Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes.

–El Tribunal Constitucional:

•Conflictes per aplicació de les lleis.

•Conflictes d’empara per violació de drets i llibertats fonamentals.

•Conflictes de competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes.

4 - La divisió territorial de l’Estat espanyol: el municipi

•És la unitat més petita:

–Terme municipal:

•Nuclis urbans concentrats i dispersos.

•Terres de l’entorn.

–És la unitat més antiga:

•Edat mitjana: segle IX.

•Origen: reconquesta i repoblament.

–Alcaldia i regidories:

•Elecció per sufragi universal.

•Llistes tancades.

•Cada 4 anys

–N’hi ha més de 8.000.

•Serveis de proximitat:

–Recollida d’escombraries.

–Servei de neteja.

–Enllumenat.

–Subministrament d’aigua.

–Transport públic.

–Clavegueram.

–Manteniment carrers.

–Parcs i jardins.

–Serveis socials.

–Biblioteques.

–Mercats.

–Pavellons i esportius.

4 - La divisió territorial de l’Estat espanyol: la província

•És una agrupació de municipis.

–Origen: reforma centralista, s. XIX.

–Té un delegat del Govern (representa l’Estat).

–Diputació:

•President.

•Diputats.

•Escollits pels municipis.

–N’hi ha 50.

•Coordina serveis municipals:

–Ajuntaments petits.

–Supramunicipals: camins, boscos, carreteres.

•Dóna assistència als ajuntaments:

–Jurídica.

–Econòmica.

–Tècnica.

4 - La divisió territorial de l’Estat espanyol: la comunitat autònoma

•Descentralització política de l’estat:

–Constitució de 1978.

–17 Comunitats autònomes:

•7 uniprovincials.

•10 pluriprovincials.

•Estatut:

–Competències en exclusiva

–Competències compartides

•Parlament:

–Poder legislatiu

–Sufragi universal.

–Llistes tancades.

•President i consellers:

–Poder executiu

•Tribunal Superior de Justícia

–2 Ciutats autònomes:

•Ceuta i Melilla (Àfrica)

•Competències (en exclusiva o compartides):

–Agricultura i ramaderia.

–Urbanisme.

–Obres públiques.

–Policia pròpia: Catalunya i País Basc.

–Serveis socials:

•Educació.

•Sanitat.

•Gent gran

5 – L’organització política de Catalunya

El poder judicial

•Jutges i tribunals.

•Tribunals de diverses instàncies.

•El Tribunal Superior de Justícia n’és el màxim òrgan.

Altres institucions

•El Consell Consultiu:

–Assessora la Presidència el Consell Executiu.

•La Sindicatura de Comptes:

–Controla la gestió econòmica del Govern.

•El Síndic de Greuges:

–Com a defensor del poble vetlla pels drets dels ciutadans davant de l’Administració