Ciències Naturals: La relació en l'esser huma

La relació en l’ésser humà

1. Funcions de relació

- Conjunt de mecanismes que permeten la captació d’estímuls, la seva interpretació i l’elaboració de respostes coordinades a tota la informació rebuda

- Percepció: captació i anàlisi d’informació

- La informació rebuda (estímuls) és captada pels receptors, situats en els òrgans dels sentits i en determinats òrgans interns.

- Tipus de receptor:

Tipus	Què capten?	Sentit al que corresponen
Mecanoreceptors	Pressions	Tacte i equilibri
Termoreceptors	Diferències de temperatura	Tacte
Quimioreceptors	Substàncies que ens envolten	Olfacte i gust
Fotoreceptors	Llum	Vista
Propioreceptors	Estímuls interns del nostre cos o provocats per les substàncies que puguin envair-nos

1.1. Mecanisme coordinador

- Mecanisme encarregat d’analitzar o interpretar els estímuls i d’elaborar una resposta.

- Format per: sistema nerviós, sistema hormonal i sistema immunitari

1.2. Mecanisme efector

- Mecanisme encarregat de dur a terme les respostes

- Format per: aparell locomotor (executa el moviment de l’organisme), sistema immunitari (executa les respostes de defensa contra les substàncies)

2. Sistema nerviós

- Conjunt d’òrgans que s’encarrega de la recepció d’estímuls procedents de l’exterior o de l’interior de l’organisme, del processament i la interpretació d’aquesta informació i de l’elaboració de respostes adequades.

- Format per: Sistema Nerviós Central (SNC), Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

2.1. Teixit nerviós:

- Teixit nerviós: format per unes cèl·lules molt especialitzades anomenades neurones

- Teixit de sosteniment (glia): s’encarrega de protegir i proporcionar aliment a les neurones del teixit nerviós

- Les neurones es transmeten la informació a través dels impulsos nerviosos

- Estructura d’una neurona:

                * Cos neuronal: conté un nucli força gran

* Dendrites: contacten amb els axons d’altres neurones o actuen com a receptors sensorials

* Axó: prolongació única de la neurona. En les neurones del SNC està recobert d’una beina de mielina (accelera la transmissió).

* Botó sinàptic: part final de l’axó

- Sinapsis: connexions de les neurones que les permeten transmetre la informació

- També poden la poden transmetre a través d’unes contraccions de les cèl·lules placa motora

- Els impulsos nerviosos viatgen de les dendrites a l’axó i, quan arriben al botó sinàptic, provoquen l’alliberament de neurotransmissors

- Aquests es difonen a l’espai intercel·lular i estimulen la neurona següent o la cèl·lula muscular

- Centres nerviosos: agrupacions de neurones que s’encarreguen d’analitzar els impulsos nerviosos que hi arriben i d’elaborar-ne les respostes.

2.2. Sistema Nerviós Central (SNC)

- Regula la funció de tots els òrgans i aparells del cos, rep informació d’aquests a través dels nervis, processa aquesta informació i elabora una resposta

2.2.1. Encèfal

- Format per: cervell, cerebel i tronc encefàlic

- Conté els centres nerviosos que analitzen la informació recollida pels òrgans receptors o sensitius

- Un cop elaborada aquesta informació, s’elaboren respostes que seran enviades als òrgans efectors corresponents

2.2.2. Medul·la espinal:

- Estructura de la que surten 31 parells de nervis (raquidis o espinals) que forment part del sistema nerviós perifèric i porten informació a diferents parts del cos.

2.3. Sistema nerviós perifèric

- Part del sistema nerviós que connecta els receptors sensorials amb els centres nerviosos

- Funcionalment, pot dividir-se en dues parts:

* S.N. Somàtic: format pels nervis cranials (controlen funcions sensorials i motrius del cap i coll), i pels nervis raquidis (innerven aparell locomotor)

* S. N. Autònom: innerva els òrgans interns. Aconsegueix controlar de forma automàtica l’activitat dels òrgans interns

2.3.1. Nervis

- Estructures allargades formades per feixos d’axons on tenen lloc els impulsos nerviosos

2.3.2. Ganglis

- Acumulacions de cossos neuronals on s’estableixen connexions sinàptiques entre les neurones.

4. Aparell excretor

- Conjunt format per diferents òrgans que expulsen a l’exterior del cos substàncies de rebuig o perjudicials per a l’organisme, generades durant el metabolisme cel·lular

4.1. Òrgans aparell excretor

Òrgans	Què eliminen?
Aparell urinari (vies urinàries, ronyons i bufeta)	Orina
Aparell respiratori (pulmons i vies respiratòries)	Diòxid de carboni
Glàndules sudorípares	Toxines (a través de la suor)

- L’aparell digestiu no forma part de l’excretor, ja que les femtes no són generades per cèl·lules i, per tant, no són considerades com a rebuig del metabolisme cel·lular.

4.2. Aparell urinari

4.2.1. Ronyons

- Òrgans que s’encarreguen de filtrar tota la sang i de retenir les substàncies de rebuig que porta la sang

- Tenen forma de mongeta i es troben situats en la part superior de l’abdomen

- Constant de diferents parts: escorça , medul·la i pelvis renal

- Nefrons: unitats que es troben a l’escorça que s’encarreguen de filtrar la sang. Estan formats pel glomèrul (filtren la sang ja que està format per una gran quantitat de capil·lars) i pels tubs col·lectors (recullen l’orina)

- Orina à substàncies de rebuig de la sang + aigua + sals minerals

4.2.2.  Vies urinàries

- Conductes que s’encarreguen de transportar l’orina des dels ronyons fins a l’exterior del cos

- De cada ronyó surt l’ urèter, que transporta l’orina fins a la bufeta de l’orina

- De la bufeta surt l’ uretra, que condueix l’orina cap a l’exterior del cos

4.2.3. Bufeta de l’orina

- Òrgan musculós i buit per dins que acumula l’orina provinent dels urèters i l’expulsa a través de l’uretra

4.3. Formació de l’orina

- La sang que arriba al nefró segueix dos processos bàsics:

- Filtració:

- Permet que el plasma sanguini passis de la sang al nefró, on les substàncies de rebuig són separades del plasma

- Reabsorció:

                - Permet el 99% de l’aigua que ha passat al nefró i la recuperació d’alguns minerals (sodi)

- L’orina acum

cavitat on es recull l’orina provinent de tots els nefrons (de la pelvis surt l’urèter)